Cinc mesos de vergonya
Demà divendres farà cinc mesos
que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó per les seves conviccions
polítiques i per haver col·laborat a fer que el referèndum de l’1-O fos un
èxit.
L’Estat
els manté a la presó, però, sota l’acusació de rebel·lió tot i que, segons el
mateix Codi Penal espanyol, aquest delicte només es produeix si hi ha
violència.
I
aquesta és la clau d’aquesta vergonya a l’Europa del segle XXI, que els dos
jutges que han avalat aquesta actuació, Carmen Lamela, de l’Audiencia Nacional,
i Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, defensen que hi va haver violència el dia
20 de setembre en la protesta, pacífica, contra les detencions dels dirigents
de la Generalitat que preparaven el referèndum.
En els
atestats de la Guàrdia Civil es parla, fins i tot, de violència en els actes de
les darreres diades organitzades, de forma exemplar, per les entitats que tots
dos presidien, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana
Tot
plegat kafkià, però ben en línia de l’espiral repressiva i regressiva de drets
en què ha entrat el govern espanyol, amb el suport del PSOE i el PSC i de
Ciutadans.
La
repressió té moltes cares i, en aquests cinc mesos de vergonya, també s’ha
evidenciat que l’Estat és capaç d’incomplir, fins i tot, la Llei, per
aconseguir els seus objectius.
Tant es
així que segons el Pacte Internacional de Drets Civils i politics aprovat per l’ONU
i el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats
Fonamentals, l’empresonament d’una perdona s’ha d’efectuar a la presó mes
propera a la seva llar.
L’ONU
diu textualment: “ Si la persona detinguda o presa aixi ho requereix, se la mantindrà
en una presó situada a una distancia raonable de la seva residencia habitual”
El 6 d’octubre
de 2017 el ple del Parlament Europeu va aprovar l’anomena’t Informe Bergeron
sobre les condicions i sistemes penitenciaris de la Unio Europea, en el qual
condemna l’allunyament dels presos perquè “ constitueix un càstig afegit per a
les famílies dels reclusos”.
Espanya,
pero, fa com qui sentís ploure i mante la dispersió perquè això també forma
part de la seva política de la por.
Una
vengonya mes
Joan
Rueda
Comentarios
Publicar un comentario