Cinc mesos de vergonya


Demà divendres farà cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó per les seves conviccions polítiques i per haver col·laborat a fer que el referèndum de l’1-O fos un èxit.
L’Estat els manté a la presó, però, sota l’acusació de rebel·lió tot i que, segons el mateix Codi Penal espanyol, aquest delicte només es produeix si hi ha violència.
I aquesta és la clau d’aquesta vergonya a l’Europa del segle XXI, que els dos jutges que han avalat aquesta actuació, Carmen Lamela, de l’Audiencia Nacional, i Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, defensen que hi va haver violència el dia 20 de setembre en la protesta, pacífica, contra les detencions dels dirigents de la Generalitat que preparaven el referèndum.
En els atestats de la Guàrdia Civil es parla, fins i tot, de violència en els actes de les darreres diades organitzades, de forma exemplar, per les entitats que tots dos presidien, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana
Tot plegat kafkià, però ben en línia de l’espiral repressiva i regressiva de drets en què ha entrat el govern espanyol, amb el suport del PSOE i el PSC i de Ciutadans.
La repressió té moltes cares i, en aquests cinc mesos de vergonya, també s’ha evidenciat que l’Estat és capaç d’incomplir, fins i tot, la Llei, per aconseguir els seus objectius.
Tant es així que segons el Pacte Internacional de Drets Civils i politics aprovat per l’ONU i el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, l’empresonament d’una perdona s’ha d’efectuar a la presó mes propera a la seva llar.
L’ONU diu textualment: “ Si la persona detinguda o presa aixi ho requereix, se la mantindrà en una presó situada a una distancia raonable de la seva residencia habitual”
El 6 d’octubre de 2017 el ple del Parlament Europeu va aprovar l’anomena’t Informe Bergeron sobre les condicions i sistemes penitenciaris de la Unio Europea, en el qual condemna l’allunyament dels presos perquè “ constitueix un càstig afegit per a les famílies dels reclusos”.
Espanya, pero, fa com qui sentís ploure i mante la dispersió perquè això també forma part de la seva política de la por.
Una vengonya mes
Joan Rueda

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana