"L’espanyolisme només té una possibilitat el 21D, que el bloc independentista no arribés als 68 escons"

La tragèdia dels Comuns: 67 diputats del sí

"L’espanyolisme només té una possibilitat el 21D, que el bloc independentista no arribés als 68 escons i que des de Madrid Podemos empenyés els Comuns a facilitar la investidura d'Iceta"

Els defensors de l’aplicació inconstitucional de l’article 155, de l’ús de la violència policial per reprimir el dret d’autodeterminació i de retòrcer l’Estat de dret per encabir-hi falsos tipus penals ja fan números. Somien repartir-se el botí l’endemà del 21-D conquerint el vot dels catalans satisfets amb el saqueig institucional de la Generalitat, amb un rei que insta el règim del 78 a fer un “a por ellos” a Catalunya i amb milers de policies i guàrdies civils espanyols que deambulen per hotels i vaixells i gasten diners públics de tots els espanyols per recordar als catalans que el monopoli de la violència estatal està furiosament al servei de la unitat d’Espanya.

Uns amb un llenguatge més moderat, com Iceta, que parla de “Govern de reconciliació”; altres, pel broc gros, com Arrimadas amb l’obsessió contra l’escola catalana i la immersió, o García Albiol, dient que tancarà TV3 per posar-hi “gent normal”, el PSC, Cs i el PP aspiren a poder fer un front comú que esclafi durant una bona temporada les aspiracions nacionals de Catalunya.

Però els defensors del 155, de les porres, les bales de goma i els empresonaments ideològics necessiten sumar 68 escons, un escenari que no contemplen ni les enquestes més ben cuinades de la brunete mediàtica madrilenya.

Descartat el suport majoritari dels ciutadans, l’espanyolisme només té una possibilitat, que el bloc independentista no arribés als 68 escons i tota la pressió recaigués en els Comuns. 

Un sol escó per sota i l’equidistància de Xavier Domènech i Ada Colau en la qüestió nacional saltaria pels aires.

O 155 o sobirania. O repressió policial o solucions polítiques. O legitimitat monàrquica o legitimitat republicana. I si no volen triar, forçar una nova dissolució del Parlament.

En qualsevol cas, la decisió que hipotèticament hagués de prendre Catalunya en Comú Podem estaria molt condicionada, sinó dirigida, pels interessos de Pablo Iglesias. 

Si fos Miquel Iceta el més votat entre els unionistes, i des de Madrid Rajoy beneís una investidura amb els vots del PP i Rivera fes el mateix, algú posaria la mà al foc que el líder de Podemos s’hi negaria?

L'arternativa seria una abstenció dels Comuns en una investidura sobiranista o precipitar unes noves eleccions.

De moment, una dada: Podemos no va presentar un recurs d’inconstitucionalitat a l’article 155 tot i que ho podia fer perquè té més de 50 diputats al Congrés espanyol. 

La candidatura de Xavier Domènech ha assegurat que es negarà a investir Arrimadas. I és una promesa molt creïble. Però tothom sap que Iceta no és la líder de Cs. És la cara amable del 155, l’home dialogant i d'oratòria excel·lent que defensava un pacte entre el PSOE i Podemos.

Un home capaç de capgirar el seu discurs com un mitjó i que no ho sembli. Que l’independentisme es quedés en 67 diputats seria un cop duríssim per al sobiranisme i l'autogovern de Catalunya, però seria també una tragèdia per als Comuns.

Gemma Aguilera