Verí nacionalista? Benvolgut president Jean-Claude Juncker

Benvolgut president Jean-Claude Juncker,

Quan vau ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca l’11 de novembre passat, ens vau impressionar en parlar de “verí nacionalista” en el vostre discurs. És un mal, vau dir, que entorpeix la unitat europea i en vau parlar en termes molt durs.

Cal suposar que aquest comentari –proferit en presència del vostre aliat Rajoy– anava dirigit a nosaltres, els sobiranistes catalans, en correspondència a la tirallonga d’honors espanyols dels quals us heu fet mereixedor darrerament.

Us en podríem felicitar i deixar-ho aquí. Però és evident que les raons que us mouen a menystenir Catalunya –públicament i periòdicament– tenen unes implicacions de fons que no podem passar per alt.

D’entrada caldria preguntar-nos si l’ús que feu de l’expressió verí nacionalista no us neix d’una certa mala consciència familiar. No podem oblidar que, quan us vau presentar a la presidència de la Comissió, hi hagué un especial interès a dissimular que el vostre pare hagués fet la guerra amb Hitler –forçat, sens dubte– o, més xocant, que el vostre sogre hagués estat un destacat dirigent nazi luxemburguès.

En tot cas, cal suposar que, efectivament, coneixeu de prop aquest verí nacionalista de què ara ens voleu acusar.

Ara bé, del que segurament no heu estat degudament informat és que el nacionalisme català s’ha caracteritzat sempre pel seu caràcter europeista, liberal, integrador, antirepressiu i clarament democràtic. Estem a anys llum del nacionalisme enverinat que esmenteu.

Així s’explicaria el fet que els nazis fossin uns dels primers a felicitar Franco quan va ocupar Lleida l’any 1938, tot suprimint les institucions catalanes d’autogovern. Una prova innegable, penso, de la nostra desvinculació –ara i sempre– d’aquell nacionalisme més verinós.

Episodis dels anys 40 a banda, hauríeu d’anar amb més compte, president, si voleu acusar-nos de ser portadors d’aquest verí nacionalista avui. Si ho feu, no us estranyés que molts catalans poguessin recordar el vostre particular historial com a polític a Luxemburg.

¿No va ser verinós el cas Luxleaks i el tracte de favor fiscal que es va mostrar que havíeu dispensat a tres-centes quaranta empreses multinacionals (amb un esperit notablement antieuropeu, per cert)? ¿No ho va ser l’informe de 141 pàgines sobre les activitats del servei secret luxemburguès que dirigíeu, segons el qual s’espiaven i mantenien arxius il·legalment sobre 300.000 luxemburguesos? Un fet que va comportar la vostra dimissió com a primer ministre. ¿No hi ha verí en tot això, Sr. Juncker?

Que vulgueu donar lliçons de moralitat i europeisme als catalans d’avui és poc convincent. Certament, en donar suport a Rajoy per haver negat els nostres drets democràtics més bàsics –un pas pactat l’any 2014, segons semblaria– el que esteu fent és estintolar un règim que té comportaments clarament nacionalistes, demofòbics i –doncs– verinosos, no gaire allunyats dels d’un Erdogan amb qui us heu mostrat molt més crític.

En fer costat a Rajoy ¿no esteu fent els ulls grossos als mètodes d’un règim que va efectuar múltiples agressions a votants pacífics el dia 1 d’octubre? ¿No esteu aplaudint un règim que ha privat els catalans de disposar del seu propi govern, que aplica la llei mordassa a cor què vols, que no observa la divisió de poders i que fins i tot procedeix a obstaculitzar l’obertura de les fosses comunes del franquisme? ¿No esteu fent costat, doncs, a un règim que no condemna la dictadura de Franco i que, pel contrari, finança generosament la Fundación Francisco Franco?

Què dirien els luxemburguesos si el seu govern financés una hipotètica Fundació Camille Dennemeyer? Vist així, oi que entén el que tot això significa per als demòcrates catalans que us escolten esparverats? ¿Esteu segur que tot plegat no acabarà tenint les seves repercussions als jutjats d’Estrasburg o la Haia?

No, doctor ‘honoris causa’. Els catalans no som un verí nacionalista. És indigne que ho hàgiu insinuat, encara que sigui pels molts favors que deveu a Rajoy com a agent instrumental perquè sortíssiu elegit president de la Comissió en el seu dia.

Tanmateix, sabem que quan ens acuseu de ser verinosos nacionalistes no ho feu guiat pels valors europeus que dieu que us inspiren sinó atiat pels interessos dels estats, les multinacionals i les elits que realment manen a les desprestigiades institucions de Brussel·les que en tan mal lloc esteu deixant.

Nosaltres esperem que un dia no gaire llunyà la Comissió estarà presidida per algú a l’altura de l’Europa dels pobles que l’haurien d’inspirar. Algú que no faci el joc partidista, especulatiu i verinósque des de la presidència de la Comissió s’ha fet per impedir que la República Catalana i els catalans tinguin el lloc que es mereixen al si de l’Europa democràtica. Atentament.

Toni Strubell