carrostia

  “La Fed no es infal·lible, però, si el desacord monetari es pot castigar amb fiscalia i jurat, el missatge al món és devastador i un precedent que no ens podem permetre".   Hi ha línies vermelles institucionals que una democràcia madura simplement no pot normalitzar. Obrir una investigació criminal contra el president de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) i emetre citacions de gran jurat contra ell i contra la pròpia Fed, en un context de pressió explícita perquè abaixi els tipus d’interès, és un d’aquells episodis que sonen més a democràcies fràgils que no pas a l’economia que emet la moneda de reserva del món. No és un episodi menor ni una disputa tècnica sobre sobrecostos immobiliaris. És un xoc frontal entre el poder polític i una de les institucions clau de l’ordre econòmic global. El cas, tal com ha transcendit aquests dies, pivota sobre una qüestió aparentment administrativa: la renovació del complex d’edificis de la Reserva Federal a Washington, press...

  La Ley 10/2025, de 26 de diciembre, por la que se regulan los servicios de atención a la clientela, publicada en el BOE el 27 de diciembre de 2025, introduce uno de los cambios más relevantes de los últimos años en materia de protección del consumidor y obligaciones empresariales. Su objetivo es claro: mejorar la atención, reducir abusos y evitar que reclamar sea una carrera de obstáculos. No estamos ante una norma menor ni meramente formal: redefine la atención al cliente como un derecho exigible, medible y sancionable, con implicaciones directas en contratos, procesos internos, canales digitales y gestión del riesgo legal. 1.- De “ servicio auxiliar ” a obligación regulada Hasta ahora, la atención a la clientela se movía en una zona gris: principios generales, normativa sectorial dispersa y una elevada tolerancia práctica a modelos poco eficaces. La Ley 10/2025 rompe ese esquema y establece: • Parámetros mínimos obligatorios de calidad • Derechos concretos para la clientela • O...

Hem de reconèixer que resulta esgotador i profundament reiteratiu haver d’explicar, una vegada i una altra, que les pensions públiques són sostenibles. És una evidència avalada per dades, informes i projeccions rigoroses, però que, malgrat tot, es veu constantment qüestionada. Tanmateix, davant la insistència persistent -la gota malaia- d’aquells que, amb interessos sovint poc dissimulats, en defensen la privatització, no podem abaixar la guàrdia ni caure en la fatiga argumentativa. Cada vegada que es posa en dubte la viabilitat del sistema públic de pensions, s’erosiona la confiança col·lectiva i es prepara el terreny per a models que afavoreixen l’individualisme i la mercantilització dels drets socials. Per això, cal continuar defensant amb fermesa i claredat que les pensions públiques no només són possibles, sinó que són imprescindibles per garantir una societat més justa, cohesionada i solidària. Aquests discursos, tot i estar basats en falsedats flagrants, troben ressò en sectors ...

  Un senyor que, probablement supera els 80 anys, fa cua en un caixer, em col·loco darrere d'ell, i quan accedeix, treu un sobre que pressuposo conté diners. L'observo a una distància prudencial i m'adono que és incapaç de dur a terme l'operació. Toca diverses vegades la pantalla, i dedueixo que no aconsegueix allò que pretén. Es torna cap a la cua, ja s'havia incrementat. Em mira, jo estava just darrere, i amb un sol gest entenc que em demana ajuda. Immediatament li l'ofereixo i ell senyor assenteix amb un... tímid " si us plau ". L'ajudo de mil amors a realitzar la seva gestió, però indicant-li on ha d'anar prement... no vull tocar ni un bitllet dels seus, per respecte, i perquè no vull que es puguin crear confusions amb els diners. Ell vol fer un ingrés... i li indico com ho ha de fer. El senyor, al seu ritme, aconsegueix introduir la quantitat a ingressar i acaba de fer-ne la gestió mentre jo li dic on ha de tocar per tancar-la. ...

China condenó el secuestro y violación de la soberanía de Venezuela enérgicamente. Sin grandes poses grandilocuentes al estilo de Trump y Macron ha tomado una serie de medidas entendiendo que los EEUU ha definido el control del petróleo venezolano como una forma de detener la presencia de China en América del Sur y detener su imparable desarrollo.  China ha tomado una serie de medidas que apuntan a la línea de flotación del imperio norteamericano porque la agresión a Venezuela es una declaración de guerra a la propuesta de un mundo multipolar y a los BRICS.  A pocas horas de conocerse la noticia del secuestro del Presidente Maduro, Xi Jinping convocó una reunión de emergencia del Comité Permanente del Poliburo que duró exactamente 120 minutos, no hubo comunicados ni amenazas diplomáticas, hubo el silencio que procede a la tormenta porque esa reunión activó lo que los estrategas Chinos llaman Respuesta Integral Asimétrica con el fin de responder a una agresión a los socios del ...

 Una verdad que pocos quiere oír hoy es que un programa radicalmente ultracapitalista como los que pretenden implementarse aquí o allá está rigurosamente reñido con la democracia, afirma el escritor zamorano.  Hace tiempo que la palabra falsaria copa una importante cuota de mercado entre las herramientas destinadas al adocenamiento masivo.  Falacias, mentiras y calumnias acaparan primeros planos y horas de emisión radiotelevisiva.  Desde las teorías conspirativas más infantiles o paranoicas hasta la descarada manipulación de datos o la tergiversación de los hechos, no es que el peligro, como se dice a veces, venga solo de la desinformación.  El problema es que la información ha pasado a ser de-formación y, en muchos casos, antiinformación. Con ella se extiende y viraliza, a velocidad de vértigo, la ignorancia. Todo, curiosamente, merced al concurso de artilugios y tecnologías de punta, fruto del ingenio humano más sofisticado.  Si el ultracapitalismo se riñ...

 "Un mercat laboral on tothom cobra quasi el mateix i tothom cobra poc es converteix ràpidament en un problema social: no hi ha incentius per a l’esforç ni per al creixement personal" Un cop tancat l’any 2025, comencen a aflorar algunes estadístiques sobre la marxa de l’economia i el mercat laboral durant l’any. Un d’aquests indicadors és el de les renúncies voluntàries – per entendre’ns, dimissions: persones que proactivament deixen la seva feina, habitualment perquè han trobat una altra oportunitat laboral. La xifra és abismal: més de 3 milions d’espanyols van renunciar voluntàriament a la seva feina durant 2025, és a dir, unes 12.000 renúncies diàries.  Per posar en perspectiva i entendre si és una xifra alta o baixa, cal tenir present que l’any 2012 el mateix indicador era de 3.000 al dia, és a dir, s’ha multiplicat per quatre en 13 anys, i que suposa que un 13,6% dels treballadors del país canvien de feina cada any.  La dada creix de forma lineal i no sembla que s’ap...