L’intercanvi de cases

 

L’intercanvi de cases: una pràctica de l’economia social i solidària

Són diverses les iniciatives que contribueixen a un model turístic sostenible allunyat del consum

L’intercanvi de cases com a alternativa als hotels i als apartaments turístics és una opció cada vegada més estesa entre les persones que viatgen. L’estalvi econòmic, la reducció de l’impacte turístic i tenir una experiència al territori més real són alguns dels motius per escollir aquesta opció. A Europa, hi ha diverses iniciatives que ho promouen i que, amb aquest model, contribueixen a un turisme sostenible.

Existeixen diverses plataformes que gestionen els intercanvis de cases. Algunes plataformes, com HomeExchange o HomeLink, ho fan a canvi d’una quota anual, mentre que d’altres com SwapHouse faciliten els intercanvis gratuïtament. Aquests tractes se solen planificar en un mateix període de temps, fet que implica posar-se en contacte entre les dues persones o unitats familiars interessades en l’intercanvi per planificar les estades. Aquest vincle sol evolucionar en recomanacions de llocs a visitar, botigues locals on comprar i experiències a fer. Més enllà de fer intercanvis, també existeixen plataformes on les persones ofereixen gratuïtament habitacions on estar-se, com és el cas de Couchsurfing.

A Jornal.cat, n’hem parlat amb un usuari habitual de HomeExchange, Albert Papell, que ha destacat que “és una manera molt directa de sentir-te que formes part d'aquella comunitat que visites. Disminueix el sentiment de turista i et sents més com una persona que, temporalment, habita aquell espai, compra en establiments de proximitat que t'ha recomanat la família d'acollida, realitza activitats que formen part de la seva a quotidianitat i, en alguns casos, fora del circuit turístic”. Aquesta manera de viatjar l’ha portat a ell i la seva família a Islàndia, Noruega, Euskadi i Barcelona, gaudint de l’oportunitat de fer una estada llarga a la Ciutat Comtal.

L’intercanvi de cases no és un fenomen nou. Iniciatives com HomeLink existeixen des de 1953, però fins i tot ens podríem remuntar a les pràctiques comunitàries del passat. Més enllà d’empreses que s’hi dediquen, fer estades en cases d’altres persones és una pràctica habitual des de fa segles; una manera de viatjar que facilita l’intercanvi cultural i s’allunya d’un turisme centrat en el consum.

En uns moments on viatjar genera incoherències i reflexions ètiques i ambientals, l’intercanvi de cases pot esdevenir una manera de concebre els viatges com a experiències socioculturals, relacionals i de vida en detriment d’experiències de consum.