El franquisme continua viu al Real Madrid

L’escàndol ocult dels madridistes: Un president afusellat pel franquisme i esborrat de la història oficial

A diferència del FC Barcelona, que homenatja el republicà Josep Sunyol, el club blanc manté un buit deliberat a la seva web per amagar el coronel Antonio Ortega, executat pel règim l’any 1939.

El relat institucional del Real Madrid compta amb una taca democràtica que xoca frontalment amb les lleis actuals de memòria històrica. Mentre que el món del futbol recorda regularment figures clau de la resistència antifeixista, la directiva del club madrileny liderada per Florentino Pérez manté sota un pany de silenci absolut la figura d’Antonio Ortega Gutiérrez, qui va presidir el llavors anomenat Madrid Football Club entre 1937 i 1939. Ortega no només va governar l’entitat durant els pitjors anys de la Guerra Civil, sinó que va pagar el seu compromís polític amb la vida: va ser afusellat per les tropes de Francisco Franco el juliol de 1939.

Un greu greuge comparatiu amb el Barça

La situació evidencia una dualitat flagrant en la gestió del passat dels dos gegants de la Lliga espanyola:

El precedent del FC Barcelona: El club català reconeix amb honors i recorda de forma institucional el seu president Josep Sunyol i Garriga, afusellat per les tropes franquistes l’any 1936. El seu nom dona identitat a espais i actes oficials de l’entitat com a símbol de dignitat històrica. Malgrat que darrerament han tornat a ser discrets en els homenatges.

El buit oficial del Real Madrid: Qui entri a la secció històrica d’ex-presidents de la pàgina oficial del Real Madrid es trobarà amb un salt temporal inexplicable. El llistat salta directament de Rafael Sánchez-Guerra (1936) a Antonio Santos Peralba (1940). Antonio Ortega simula no haver existit mai per a l’entitat de Concha Espina.

L’herència d’un silenci còmplice

Antonio Ortega, que també va ser coronel de l’exèrcit republicà i director general de Seguretat de la República, va ser capturat en acabar el conflicte bèl·lic i condemnat a mort en un judici sumaríssim. El seu cos, que encara avui s’intenta recuperar d’una fosa comuna al cementiri d’Alacant, ha estat doblement castigat: físicament per la dictadura i intel·lectualment pel club que va defensar.

Crítics i historiadors assenyalen que la persistència d’aquest buit en ple segle XXI demostra una alarmant resistència ideològica de les estructures tradicionals del club a l’hora de trencar amb els dogmes imposats durant el període franquista, quan es pretenia esborrar qualsevol rastre d’autogestió republicana o d’esquerres a la capital espanyola.

Aquesta absència sistemàtica no és un simple oblit administratiu; s’ha convertit en una vergonya institucional compartida per col·lectius de memòria històrica, els quals exigeixen la immediata reparació i reconeixement d’Ortega a les plataformes oficials del club madridista, tal com obliga la legislació de memòria democràtica vigent.

La tragèdia d’ambdós presidents comparteix una de les ferides més profundes de la repressió franquista: els cossos de Josep Sunyol i d’Antonio Ortega no han pogut ser recuperats ni retornats a les seves famílies, tot i els nombrosos intents tecnològics i arqueològics realitzats.

Aquesta és la realitat actual de la recerca de les seves restes:

Josep Sunyol (FC Barcelona): Dècades de recerca infructuosa a Guadarrama

La tragèdia: Sunyol va ser afusellat sense judici el 6 d’agost de 1936 a la serra de Guadarrama (Madrid) en creuar per error la línia del front.

Els intents de trobar-lo: El mateix FC Barcelona s’ha implicat financerament en la cerca. Els últims intents es van dur a terme el novembre de 2022 a la zona de l’Hospital Militar de Guadarrama utilitzant tecnologies avançades de georradar i prospecció geofísica.

El resultat: Els treballs van acabar sense èxit. Només es van localitzar casquets, bales, monedes de l’època i material militar, però cap resta òssia identificable com la del dirigent blaugrana.

Antonio Ortega (Real Madrid): Sepultat en una fosa comuna a Alacant

La tragèdia: Ortega va ser executat el 15 de juliol de 1939 després de ser capturat al port d’Alacant intentant fugir a l’exili.

On és el seu cos: Historiadors i investigadors de la memòria democràtica han aconseguit documentar que les seves restes van ser abocades a la Fosa IX del Cementiri d’Alacant, juntament amb altres 52 persones executades pel mateix mètode.

La situació de l’exhumació: Diverses iniciatives polítiques i memorials —incloses peticions del grup Sumar al Congrés dels Diputats— han instat el Govern espanyol a accelerar els treballs d’exhumació i identificació d’aquesta fosa específica. Malgrat que es troba en vies d’intervenció, els treballs encara no han pogut extreure i confirmar científicament mitjançant ADN les restes d’Ortega.

La paradoxa final de la memòria

Mentre que tots dos van córrer el mateix destí tràgic —morts per les seves idees, llançats a llocs clandestins o fosses comunes i amb els cossos encara desapareguts—, el tractament que fan els seus clubs és oposat. El Barça assumeix de manera pública i activa la recerca del seu president perdut, mentre que el Real Madrid manté el silenci administratiu sense sumar-se institucionalment a les peticions de localització de la fosa d’Ortega.

La pressió familiar i de memòria històrica

La recerca de la família: La besneta del president, Gabriela Echeverría, lidera des de fa anys una lluita incansable. Tot i que el seu objectiu primordial és recuperar les restes d’Ortega de la fosa comuna del cementiri d’Alacant, ha assenyalat públicament en repetides ocasions la injustícia i la vergonya que suposa que el Real Madrid l’hagi esborrat dels seus registres.

Associacions de Memòria Democràtica: Diversos col·lectius de memòria històrica a nivell estatal i del País Valencià han utilitzat la figura d’Ortega com a símbol de com el franquisme va utilitzar el futbol com a eina de propaganda, exigint que s’apliqui la Llei de Memòria Democràtica vigent a les entitats privades i clubs esportius que reben fons públics o exempcions.

Iniciatives polítiques i parlamentàries

Peticions al Congrés dels Diputats: Coalicions d’esquerres, com Sumar, han traslladat peticions directes al Govern espanyol per forçar l’acceleració de l’exhumació de la Fosa IX d’Alacant. En els debats adjacents sobre memòria històrica aplicada a l’esport, s’ha criticat obertament el buit deliberat que manté la directiva de Florentino Pérez.

El paper clau del periodisme d’investigació (2026)

El documental de RTVE (Ortega): Aquest mateix any, RTVE ha llançat un aclamat documental d’investigació titulat de manera directa Ortega, el presidente oculto del Real Madrid. Aquesta producció ha tingut un gran impacte mediàtic i social, aportant documents inèdits on es demostra que Ortega va salvar la vida de centenars de presos del bando franquista durant el seu mandat, desmuntant els arguments històrics que utilitzaven sectors conservadors per justificar el seu silenci.

Impacte internacional: Mitjans com El País, la revista Sàpiens o El Periódico han publicat reportatges d’alt impacte situant el cas com un dels grans “escàndols documentals” i democràtics pendents del futbol espanyol.

La postura oficial del Real Madrid: Un mur burocràtic

Davant d’aquestes iniciatives, el Real Madrid segueix emparant-se en un argument formal: consideren que durant la Guerra Civil el club va ser “confiscat” pel Front Popular i que els comitès i presidents nomenats per via militar durant aquells tres anys no responien a l’estructura “soci-eleccions” ordinària del club. Mitjançant aquesta pirueta administrativa, esquiven el fet d’haver tingut un president de militància comunista i assassinat pel feixisme.

Joan Puig