carrostia

  Entre una dictadura y una democracia no hay posibles vías intermedias, ni existen dictaduras benevolentes, sino que en realidad estamos ante estrategias que intentan que los ciudadanos de hoy en día nos traguemos píldoras políticas repudiables. Detrás de los intentos de maquillar al franquismo, presentándolo como un régimen con aspectos y logros positivos, lo que en realidad existe hoy en día es una estrategia dura de conquista del poder que pretende imponer sumisiones antidemocráticas. Hay quienes hablan actual- mente de un franquismo be- nevolente, sosteniendo que el régimen del General Franco en sus últimas etapas no fue realmente tan malo como le han pintado los analistas e historiadores. Entre una dictadura y una democracia no hay posibles vías intermedias, ni existen dictaduras benevolentes, sino que en realidad estamos ante estrategias que intentan que los ciudadanos de hoy en día nos traguemos píldoras políticas repudiables. Se trata de una operación de maquillaje...

  Amazon es una plataforma muy interesante para las empresas ya que permite llegar a un mayor número de clientes que serían más difíciles de alcanzar por otro tipo de canales, y una de las dudas más comunes es si hay que ser autónomo para vender en Amazon. La respuesta no es tan fácil como un sí o un no. Depende de varios factores como el volumen de ventas o de si se trata de una actividad puntual. ¿Se puede vender en Amazon sin ser autónomo? La respuesta rápida es sí, pero con matices. Se puede vender en Amazon sin ser autónomo si no estás realizando una actividad económica habitual. En nuestro país no existe una normativa específica que obligue a ser autónomo por el hecho de vender productos en Amazon, pero sí que está establecido cuándo hay que darse de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos (RETA) si realizas actividades económicas. La clave está en la habitualidad ya que, según Hacienda y la Seguridad Social, si vendes productos o servicios de forma recurrente y...

«Aliança Catalana esdevindrà una força molt rellevant al territori i en la cursa per la presidència de la Generalitat de Catalunya. Impensable fa pocs mesos, però ara ja temut» No ha de ser molt estable el sistema polític espanyol, si en pocs anys hem vist triomfar una moció de censura (la primera en quasi cinc dècades de Constitució) i plantejar-se’n moltes altres. Ara el que està de moda en el Congrés de diputats, a més d’insultar-se, o justament per fer-ho, és fantasiejar amb la idea d’una moció de censura “ instrumental ”. I això què vol dir? Pel que insinuen, que el candidat escollit per defensar-la, un cop investit, renunciaria a la presidència per convocar immediates eleccions. Per tant, el que hem d’analitzar, més enllà del soroll mediàtic que ara pretengui fer Junts, són les dues variables d’aquesta equació: el candidat i l’efecte que produiria sobre els que el votessin, si efectivament es convoquessin les dites eleccions (dono per entès que cap candidat, en cas d'arribar ...

Alguns seguidors del líder de Junts Carles Puigdemont han reaccionat negativament al fet que es dirigís a Salvador Illa, des de la xarxa social X, tractant-lo de president i de tu, en un missatge crític amb l’anunci de l’inici de les obres de la Biblioteca Pública de l’Estat, a Barcelona. “President, deus voler dir la primera biblioteca més important que hi haurà a Catalunya. Per fer tuits com aquest ja hi ha els ministres espanyols”, començava aquell missatge de Puigdemont. Entre els comentaris que ha rebut, un ha lamentat que “Si l’últim president legítim sou vós. El problema ja el tenim si us adreceu a ell com a president… per això van cremant Catalunya… ningú ens defensa… estem venuts“. “Què ho fa, que tracteu aquest ocupant de president? Jo tenia entès que el president éreu vós. Hi heu renunciat en favor de la colònia?”, ha manifestat un altre. En la mateixa línia, un ha escrit que “de president, res. Si un cas, li podem dir «Virrei Illa». I amb els seus actes el demostra cada dia...

  Junts escenifica un divorcio con el PSOE cargado de retórica, pero vacío de consecuencias reales. La dirección de Junts per Catalunya ha escenificado la ruptura de su pacto con Pedro Sánchez. El anuncio, tomado en la tranquilidad de la localidad francesa de Perpiñán, busca mostrar una firmeza que hace tiempo perdió el posconvergente. Sin embargo, este divorcio parece más un golpe de efecto teatral que una decisión política profunda. La cuestión de fondo es la supervivencia electoral en Cataluña. El principal problema de Carles Puigdemont no está en Madrid, sino en el extremo soberanista catalán. La irrupción de formaciones como la de Sílvia Orriols, más radical y sin complejos, está erosionando la base electoral de Junts. La paciencia de su militancia, harta de promesas incumplidas y de un diálogo estéril, se agota. Esta ruptura, por tanto, tiene un objetivo claro: contentar a la parroquia. Junts necesita demostrar que sigue siendo el partido del ‘procés’ intransigente. ...

  ¿Quina interessant relació té la commemoració demà, 24 d’octubre de 2025, de la creació de l’ONU, fa 80 anys, amb nosaltres, els catalans, i amb la independència de Catalunya, en aquella conjuntura tan propícia de l’acabament de la Segona Guerra Mundial? Vet aquí un cas silenciat, oblidat i censurat de la Història de Catalunya per obra de la Historiografia acadèmica i dels poders espanyols i catalans contraris a l’alliberament nacional de Catalunya que cal explicar, ni que sigui de franc, sense facturar 12 milions de francs francesos (12 MFF), que són, francament, pasta gansa.   Per això fou tot un encert que en Jordi Bilbeny, cap de recerca de l’Institut Nova Història (INH), convidés l’estudiós N’Andreu Marfull a fer, sense cobrar 12 MFF, la conferència de clausura de la 12a Universitat Nova Història, de la qual n’és director en Bilbeny mateix. El títol d’aquesta darrera ponència era “ L’afirmació de la personalitat nacional de Catalunya i el dret a la seva llibertat....

  «Cal comptar que el PSOE només juga a favor de la catalanitat quan no li queda més remei. És una constant històrica» No sé què decidirà fer Junts en la seva relació amb el PSOE. Suposo que els seus líders actuaran en funció del que considerin que més convé als catalans. Convé als catalans seguir enganxats a una política d’ultimàtums davant d’uns resultats sempre incerts? Convé als catalans liquidar la legislatura i tornar a les eleccions generals? Convé als catalans posar el govern estatal en mans de la dreta espanyola? Es de suposar que tindrem resposta les properes hores. D’entrada, el que es segur és que cal no perdre els nervis. Cal comptar que el PSOE només juga a favor de la catalanitat quan no li queda més remei. És una constant històrica. El socialisme espanyol va néixer amb vocació obrerista, però impregnat d’un centralisme extrem i d’una visió classista de la societat espanyola. Més enllà de la lluita de classes, els dirigents socialistes del PSOE van néixer a...