El que està passant

Que què està passant? 

Doncs que tenen por, com en tindríem vostè i jo.

La investidura està paralitzada per la por, però no només la investidura, també la definició estratègica del que hauria de ser aquesta legislatura. 

Cada proposta que es posa sobre la taula en les negociacions és examinada amb lupa jurídica més que no política. Això que diu aquí ens pot portar davant del jutge? I això d’aquí, és inhabilitació només, o pot ser presó?

L’estat ha trobat la tecla, que tothom en sigui conscient. És vergonyosa, antidemocràtica, autoritària, sí, però l’ha trobat. I l’ús arbitrari del Codi Penal que està fent el jutge Llarena converteix la por en pànic, perquè ni els advocats ja no s’atreveixen a assegurar si això d’aquí o això d’allà és inhabilitació o presó. 

En aquest sentit, difícilment passarà res en relació a la investidura abans de la pròxima ronda de compareixences davant Llarena.

El dia 14 hi han d’anar Anna Gabriel i Mireia Boya, el 19 Marta Pascal  i Marta Rovira, i el 20 Artur Mas i Neus Lloveras. 

I ningú (especialment ERC, que ja té el número 1 entre reixes i no vol tenir-hi també la número 2) no vol fer res que al Torquemada del Suprem li pugui semblar un motiu per quedar-se’ls. 

Una prevenció tan comprensible com inútil, perquè el jutge els pot citar a tots tantes vegades com vulgui.

Si una cosa té el jutge és temps: si no se’ls queda ara al febrer, segons què facin se’ls quedarà al març. I si no, ja ho farà a l’abril.

Ho hem dit altres vegades des del novembre: ara ja tenim tota la informació sobre la taula. I hem après que al Regne Unit o al Canadà no, però a Espanya, perseguir la independència, per molt que sigui per mitjans pacífics, et pot portar a la presó.

Dins la llei no es pot fer, i la nació que té la majoria demogràfica estructural no vol canviar la llei, ni interpretar-la amb flexibilitat, ni res. 

La unitat d’Espanya no es negocia, i a por ellos. 

Per tant, la independència només es pot fer violentant en algun moment la llei i exposant-se a la repressió.

Fa la sensació que l’independentisme encara no ha digerit aquesta dada. 

Se l’ha empassat dolorosament, però no l’ha digerit, no l’ha paït, no l’ha processat i no n’ha tret conclusions i marcs d’acció estables i compartits a curt, mitjà i llarg termini.

Mentre això no passi, viurem instal·lats en el desconcert i la provisionalitat.

I mentre no es superi la paràlisi de la por, no hi haurà política independentista possible.

Disculpin la cruesa d’aquest article, però això és el que està passant.

Eduard Voltes