Atònit, senyor Llarena
Ho trobo, senyor Llarena, francament
indignant.
Decebut, desenganyat, enfadat,
desil·lusionat, disgustat o emprenyat són adjectius que se’m fan curts.
Perquè el que realment estic és indignat,
irat, atònit, rabiüt, furiós i, si ho voleu dir així, colèric.
Com carai podeu dir el que dieu en la
interlocutòria d’ahir (o com carai se n’hagi de dir) que serveix per mantenir
Jordi Sànchez a la presó?
On s’és vist?
Un dia, molts mesos enrere, l’aleshores
conseller de la Presidència, Francesc Homs, va dir que arribaria un moment en
què ens prohibirien fins i tot pensar.
Doncs a mi em sembla que aquest dia ja és
aquí.
Perquè el jutge del Suprem Pablo Llarena (a
mi sempre em surt escriure Llanera, potser per allò d’El Llanero Solitario que
probablement ell es pensa que és); aquest senyor, deia, considera que Jordi
Sànchez ha de continuar a la presó perquè “persisteix el risc de reiteració
delictiva”, entre d’altres raons perquè Sànchez “manté el seu ideari” en un
context en el qual, diu el Llanero, “hi ha sectors” que encara
defensen la unilateralitat.
O el que és el mateix, com que hi ha
“sectors” (no parla pas de Sànchez) que encara pensen que la via unilateral és
vàlida, doncs a la presó. I li aplica un agreujant més: Jordi Sànchez és
diputat i per tant, diu el jutge, “ha revalidat el seu compromís en una
candidatura que proclama l’objectiu de restablir la dinàmica política que va
conduir a les actuacions de les quals neixen les seves responsabilitats
penals”.
O sigui, senyor Llanero (perdó,
Llarena): si no fos diputat podria sortir en llibertat?
La resposta és ben clara. Un NO majúscul.
Perquè fa quatre dies el conseller Forn va
renunciar a l’acta de diputat i continua igualment a la presó.
Ha arribat un punt, vaja, en què la presó
se’ls mantindrà mentre hi hagi “sectors” que defensin la independència.
Vigili, doncs.
Perquè vostè i jo, vist així, podríem ser
considerats a partir d’ara “un sector”, i per culpa nostra, del que pensem, els
Jordis, Forn i Junqueras continuar a la presó.
Manda güevos, que diria Federico Trillo. Hi ha dies que
em sembla que, en realitat, ens hi voldrien a tots, a la presó.
XEVI XIRGO
Comentarios
Publicar un comentario