El cinquanta per cent?
Menys madur i més Maduro, el govern de Rajoy deu haver
aconseguit –gràcies al Concordat (vigent) amb la Santa Seu– que la mentida
política ja no sigui pecat.
L’ombra de Polònia, amenaçada per la Unió Europea,
perquè l’executiu ha segrestat el poder judicial, no sé si ha enverinat els
àpats del PP (sempre amb el suport de Cs i del PSC-PSOE).
Per acabar-ho d’adobar, el monarca torna a avalar tot
el que diu i fa l’executiu, amb relació a allò que anomenen “el problema
catalán”.
Consulto els
hermeneutes més solvents del meu país i em responen, taxatius: “¿Problema
catalán?I ca!
Parlen, sense dir-ho, del problema español-ñol-ñol”.
Un dels arguments, ara ja sancionats per la impunitat
de la Corona –quan canviarem la CE per esborrar-la?–, és que, en endavant, els
governs de Catalunya han de governar per a tots els/les catalanes/catalans.
O sigui que volen dir que fins ara els governs de
Catalunya –els municipals i els autonòmics– només governaven per a una meitat
de la població.
Tot i que tinc la impressió que corren cap a la
catàstrofe o el Total befrei, no em crec que tots els ajuntaments
socialistes –que del no, no, no, han passat al sí, sí, sí– no hagin tractat de
governar per a la totalitat de la població.
¿No haurien de demanar l’abdicació d’un Rei, i
l’anul·lació d’un govern del PP, quan els injuria fins al punt d’assegurar
–ep!, paraula de Rei... i de Soraya... i de Mariano– que fins ara els governs
de Catalunya, els autonòmics i els municipals, només han governat a favor dels
seus?
Hi ha una dita castellana que ho aclareix tot: “Cree
el ladrón que todos son de su condición.”
IGNASI RIERA
Comentarios
Publicar un comentario