Puigdemont contra la humiliació

Onze setmanes d'article 155 i repressió deixen prou clar que l'estratègia de l'Estat és represaliar amb tal brutalitat que siguin els propis líders de l'independentisme els que, des de la presó o amb la llibertat i el domicili amenaçats, desmobilitzin l'amplíssima base social de l'independentisme. Busquen una derrota tan humiliant que els ciutadans acabin menyspreant la feblesa personal dels seus representants o que, com a mínim, se n'allunyin. Per això qualsevol declaració rectificatòria davant del jutge és esbombada immediatament, moltes vegades per destacar l'escarni que implica que ni tan sols serveixi de res.

És una estratègia orientada a la por dels líders i al desistiment de les bases. Òbviament, no té res a veure amb els procediments habituals d'una democràcia, però Madrid el que vol evitar, justament, és la negociació política que es derivaria del conflicte entre Catalunya i Espanya. Així les coses, l'Estat busca intimidar una o dues generacions mentre desmunta les peces bàsiques de l'autogovern. Des del seu punt de vista, només es tracta d'un episodi històric més de la repressió periòdica que cal aplicar als catalans per evitar que se'n vagin.

Però en aquesta estratègia l'Estat ha comès un error gravíssim: Carles Puigdemont. El president exiliat -i els altres membres del seu Govern- contraposen, dia a dia, el seu discurs d'orgull i contestació al de derrota i acceptació que es veuren obligats a fer públic els empresonats i amenaçats. Per això el Pais es dedica, cada dia, a exalçar Junqueras i insultar Puigdemont. I per això, a la inversa, l'oferta de Puigdemont ha estat més atractiva electoralment que la de Junqueras.

Els exiliats a Brussel·les no busquen una sortida personal. Com que Madrid ha fracassat en l'intent d'empresonar-los ara intenta, com sigui, que caiguin en l'oblit. Si desistissin, a la llarga no els seria difícil -encara més si també acceptessin la humiliació pública- pactar alguna solució. Però no ho fan. Per això Carles Puigdemont ha de mantenir-se com a eix de la política catalana. L'alternativa és una promesa, vaga i graciable, de retirada del 155 en un context de causa general contra l'independentisme i control implacable dels recursos de la Generalitat.

Salvador Cot