carrostia

2018 ( MMXVIII ) será el próximo año. Será  un año común comenzado en lunes  en el calendario gregoriano. Será también el número 2018 del  anno Dómini ,  era común  o la designación de era cristiana, además del decimoctavo del tercer milenio Sera el 2018, año de la No Violencia Año Europeo del Patrimonio Cultural en 2018: celebración de la diversidad y la riqueza de nuestro patrimonio europeo Sera el año Internacional de los Camélidos, para las Naciones Unidas para la agricultura (FAO) Decenio de las Naciones Unidas para los Desiertos y la Lucha contra la Desertificación (década 2010-2020) Decenio de la Seguridad Vial (década 2011-2021) Decenio de las Naciones Unidas sobre la Diversidad Biológica (década 2011-2021) Tercer Decenio Internacional para la Eliminación del Colonialismo década (2011-2020) El  año 2018  estará  dedicado a  conmemorar la figura y la obra de Pompeu Fabra. Así lo acordó el Gobierno de Cataluña e...

Reviso el discurs del rei del passat dia 24. Penso, crec que fonamentadament, que el que llegeix aquest senyor davant les càmeres ens pot donar pistes de com estan les coses a Madrid, en especial a les altes esferes polítiques, funcionarials, econòmiques, judicials, militars i mediàtiques. Alguns dels seus membres formen a més part del cercle íntim del rei, un cercle en què s'hi compten gent interessant i preparada, així com insuportables 'pijos' i un grapat de ganduls (se'n recorden del 'compi yogui' de Letícia, el penques de Javier López Madrid?). El que no hi ha gaire, per no dir gens, es gent menestral, de clase mitjana o professionals que s’hagin hagut de guanyar la vida exclusivament amb el seu talent i el seu esforç. Aquesta teranyina, que considera que té dret a controlar els mecanismes del poder estatal, no representa el que és Espanya, ni la seva ciutadania, però és bo, com deia, saber el que s'hi barrina. Que tramen els que estan aves...

Apagas el horno y vas a escuchar el discurso del rey en Nochebuena. Sonríe, ha apeado la dureza desplegada en octubre, tan decisiva en la forma con la que se afrontó la Cataluña del referéndum. Y le oyes decir: “   España es hoy una democracia madura, donde cualquier ciudadano puede pensar, defender y contrastar, libre y democráticamente, sus opiniones y sus ideas;    pero no imponer las ideas propias frente a los derechos de los demás   ". Y ya no se va de tu cabeza, ni prestas atención al rosario de bendiciones que constituyen el país de las maravillas del relato. Luego llegarán, por días ya, los encendidos elogios de la prensa cortesana y esa constante reverencial de especular sobre el sentido de las palabras del rey como si se tratara del oráculo de Delfos. Aquel santuario de la antigua Grecia se convirtió en centro de consulta a los dioses basándose en interpretaciones de signos, hace muchos siglos. En octubre no hizo falta, la alocución real...

Quan explica el resultat de les eleccions de 21D, el govern espanyol diu que el fracàs del PP no és de M. Rajoy ,  que no estava examinant-se a Catalunya. Que el president dels sobresous pràcticament fixés a Catalunya la seva residència durant la campanya i fos esbroncat als carrers repetides vegades no vol dir res, ni és indicatiu de res... Rajoy no es presentava. Es presentava Albiol. Un home al qual el daltabaix tampoc el deu haver afectat perquè no dimiteix. És sabut que al PP no dimiteix ningú, hagi fet o deixat de fer el que hagi fet o deixat de fer. El PP no és un partit amb sensibilitat democràtica. En realitat, no és un partit convencional, sinó més aviat una presumpta associació de malfactors, com diuen els jutges, i ja sabem que en les associacions de malfactors ningú no dimiteix. I menys per unes eleccions. En definitiva, tampoc celebren eleccions. I quan ho fan, es financen il·legalment ...

És cert que les accions i les actituds justifiquen les idees . I no ho és menys, de cert, que de les accions i de les actituds se'n deriven, sempre, conseqüències. I és de resultes de no haver volgut resoldre políticament el tema polític més delicat que té plantejat l'Estat que se n'ha derivat l'aplicació del 155, amb la conseqüència que el govern de Generalitat i els dos màxims representants de les entitats independentistes hagin de viure presó i exili. Per això és que avui fa una mica més de mal que la resta de dies que ni Jordi Cuixart, ni Jordi Sànchez, ni el president Carles Puigdemont, ni vicepresident Oriol Junqueras, ni els consellers Joaquim Forn, Lluís Puig i Toni Comín, i les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret no siguin a casa. Perquè avui és Nadal. Hi pensem cada dia, en tots ells. És el nostre govern absent. Són els nostres dirigents, que la feblesa de la democràcia espanyola, amb tots els ressorts d'estat, ens els fa absents...

Aquest Nadal, el rei de bastos ha dit des de totes les teles de Madrid que es preocupa per la convivència i el respecte entre les famílies i els amics catalans, que ve a ser el mateix que   dir que les persones a qui van estomacar l'1 d'octubre no tinguin el mal gust de maleir l'" a por ellos " que els va estomacar encara no fa dos mesos, no sigui que segui a taula algun votant d'Arrimadas de sensibilitat delicada . I ha citat les eleccions del 21D per a, immediatament després, afegir-hi una llarga tirallonga de malediccions -discòrdia, incertesa, empobriment...- en cas que el pròxim Govern se surti de l'ortodòxia borbònica.   Ni rastre no ja d'autocrítica, ni tan sols de la més mínima empatia cap als dos milions llargs de ciutadans independentistes que, encara que sigui a contracor, també li paguen el sou .   No hi ha res a fer.   Els rituals de l'Espanya espanyola cada cop semblen més exòtics a una majoria de la societat cata...

La construcció de l’Estat franquista es va bastir sobre els pilars de la violència extrema i la repressió política   amb caràcter d’exemplaritat i de càstig per als republicans, presentats a la societat espanyola i al món com a criminals i delinqüents, mai com a adversaris polítics. Els feixistes espanyols consideraven la repressió com una necessitat social per recompondre la nació, i en conseqüència, participar-hi o avalar-la provocava en els individus un fort sentiment de pertinença al bàndol guanyador.   Aquest Estat tenia dos objectius: Esclafar la legítima República espanyola i aniquilar la nació catalana.   El primer és evident que el va aconseguir amb escreix: L’Espanya actual viu feliçment empeltada de franquisme sociològic   i convençuda que la seva única legalitat és la il·legítima monarquia borbònica. En més de quatre dècades, cap partit espanyol no ha qüestionat per què Espanya és una monarquia parlamentària i n...

La contundente victoria de Ciutadans en Catalunya no dará a Inés Arrimadas la Presidencia de la Generalitat, pero supone la mayor crisis del Partido Popular desde que Aznar tomó las riendas clausurando la AP de Fraga para siempre. Si el presidente del Gobierno tuviera un mínimo de moral, se habría ido cuando se conocieron los   papeles de Bárcenas  con el detalle acreditado de parte de la financiación ilegal del PP y su corrupción genética . Si, además, aun careciendo de conciencia, tuviera un mínimo de dignidad y la quisiera para su partido,   presentaría inmediatamente su dimisión y convocaría elecciones generales   tras los resultados de los comicios al Parlament de Catalunya, precedidas de la mayor crisis institucional en 40 años que, lejos de resolverse en el día de hoy, se ha (re)confirmado con una   mayoría indiscutible del independentismo y la arrolladora victoria de Ciutadans . Quienes están en contra de la apisonadora del Gobierno sobre Cataluny...