carrostia

Hem de reconèixer que resulta esgotador i profundament reiteratiu haver d’explicar, una vegada i una altra, que les pensions públiques són sostenibles. És una evidència avalada per dades, informes i projeccions rigoroses, però que, malgrat tot, es veu constantment qüestionada. Tanmateix, davant la insistència persistent -la gota malaia- d’aquells que, amb interessos sovint poc dissimulats, en defensen la privatització, no podem abaixar la guàrdia ni caure en la fatiga argumentativa. Cada vegada que es posa en dubte la viabilitat del sistema públic de pensions, s’erosiona la confiança col·lectiva i es prepara el terreny per a models que afavoreixen l’individualisme i la mercantilització dels drets socials. Per això, cal continuar defensant amb fermesa i claredat que les pensions públiques no només són possibles, sinó que són imprescindibles per garantir una societat més justa, cohesionada i solidària. Aquests discursos, tot i estar basats en falsedats flagrants, troben ressò en sectors ...

  Un senyor que, probablement supera els 80 anys, fa cua en un caixer, em col·loco darrere d'ell, i quan accedeix, treu un sobre que pressuposo conté diners. L'observo a una distància prudencial i m'adono que és incapaç de dur a terme l'operació. Toca diverses vegades la pantalla, i dedueixo que no aconsegueix allò que pretén. Es torna cap a la cua, ja s'havia incrementat. Em mira, jo estava just darrere, i amb un sol gest entenc que em demana ajuda. Immediatament li l'ofereixo i ell senyor assenteix amb un... tímid " si us plau ". L'ajudo de mil amors a realitzar la seva gestió, però indicant-li on ha d'anar prement... no vull tocar ni un bitllet dels seus, per respecte, i perquè no vull que es puguin crear confusions amb els diners. Ell vol fer un ingrés... i li indico com ho ha de fer. El senyor, al seu ritme, aconsegueix introduir la quantitat a ingressar i acaba de fer-ne la gestió mentre jo li dic on ha de tocar per tancar-la. ...

China condenó el secuestro y violación de la soberanía de Venezuela enérgicamente. Sin grandes poses grandilocuentes al estilo de Trump y Macron ha tomado una serie de medidas entendiendo que los EEUU ha definido el control del petróleo venezolano como una forma de detener la presencia de China en América del Sur y detener su imparable desarrollo.  China ha tomado una serie de medidas que apuntan a la línea de flotación del imperio norteamericano porque la agresión a Venezuela es una declaración de guerra a la propuesta de un mundo multipolar y a los BRICS.  A pocas horas de conocerse la noticia del secuestro del Presidente Maduro, Xi Jinping convocó una reunión de emergencia del Comité Permanente del Poliburo que duró exactamente 120 minutos, no hubo comunicados ni amenazas diplomáticas, hubo el silencio que procede a la tormenta porque esa reunión activó lo que los estrategas Chinos llaman Respuesta Integral Asimétrica con el fin de responder a una agresión a los socios del ...

 Una verdad que pocos quiere oír hoy es que un programa radicalmente ultracapitalista como los que pretenden implementarse aquí o allá está rigurosamente reñido con la democracia, afirma el escritor zamorano.  Hace tiempo que la palabra falsaria copa una importante cuota de mercado entre las herramientas destinadas al adocenamiento masivo.  Falacias, mentiras y calumnias acaparan primeros planos y horas de emisión radiotelevisiva.  Desde las teorías conspirativas más infantiles o paranoicas hasta la descarada manipulación de datos o la tergiversación de los hechos, no es que el peligro, como se dice a veces, venga solo de la desinformación.  El problema es que la información ha pasado a ser de-formación y, en muchos casos, antiinformación. Con ella se extiende y viraliza, a velocidad de vértigo, la ignorancia. Todo, curiosamente, merced al concurso de artilugios y tecnologías de punta, fruto del ingenio humano más sofisticado.  Si el ultracapitalismo se riñ...

 "Un mercat laboral on tothom cobra quasi el mateix i tothom cobra poc es converteix ràpidament en un problema social: no hi ha incentius per a l’esforç ni per al creixement personal" Un cop tancat l’any 2025, comencen a aflorar algunes estadístiques sobre la marxa de l’economia i el mercat laboral durant l’any. Un d’aquests indicadors és el de les renúncies voluntàries – per entendre’ns, dimissions: persones que proactivament deixen la seva feina, habitualment perquè han trobat una altra oportunitat laboral. La xifra és abismal: més de 3 milions d’espanyols van renunciar voluntàriament a la seva feina durant 2025, és a dir, unes 12.000 renúncies diàries.  Per posar en perspectiva i entendre si és una xifra alta o baixa, cal tenir present que l’any 2012 el mateix indicador era de 3.000 al dia, és a dir, s’ha multiplicat per quatre en 13 anys, i que suposa que un 13,6% dels treballadors del país canvien de feina cada any.  La dada creix de forma lineal i no sembla que s’ap...

Confesso que em cansa una mica haver d’explicar a aquesta gent que s’ha cregut que Donald Trump era el salvador dels valors democràtics que tot era mentida. Es van alegrar de la detenció de Nicolás Maduro perquè també pensaven que arribava la democràcia així, de cop, amb un cop d’estat que a ells els era igual. Al cap i a la fi, de què serveix l’ordre internacional si no aconsegueix acabar amb les dictadures? Una bomba per aquí, una matança de civils per allà, uns quants xantatges i amenaces i tot resolt. El que ha passat a Veneçuela no és més que la constatació de dècades de treball del feixisme americà que ha aconseguit dominar les altes instàncies de l’Estat. Jo diria que, sense tenir un coneixement exhaustiu de geopolítica, l’OTAN va ser el principi del gran engany al qual va ser sotmesa una Europa incapaç de pensar per ella mateixa. Era més que una evidència, tenint en compte la diversitat i les idiosincràsies particulars de cada país. Van aconseguir, vam aconseguir, a...

" Les dades de la distribució de la renda indiquen que les úniques zones de les quals es pot afirmar que tenen una elit prominent són el País Basc, Madrid i Catalunya " A principis de segle i durant els anys del procés va guanyar força l’argument econòmic de l’espoli fiscal. Els estudis xifraven la quantitat de recursos que Catalunya envia a Espanya i que no retornen al voltant del 8% del PIB, una magnitud astronòmica amb pràcticament cap situació comparable en el món. Però l’anàlisi, si es limita a només això, queda incompleta per entendre la situació econòmica i financera de Catalunya. Els darrers anys, la Fundació Vincle ha publicat un seguit de llibres que adrecen aquestes qüestions amb dades i gràfics, tot explicat d’una manera entenedora per al públic general. Fa un parell de setmanes es va presentar el darrer, titulat D’un Estat no equitatiu i de la identitat productiva de Catalunya, de Manel Larrosa. És un informe que incorpora una visió general de l’economia catalana...