Any nou, 2026

 La celebració de l’encapçalament de l’any nou és la gran festa planetària i no sols hi participa Occident, també la Xina, que a causa del seu calendari lunisolar, el dia 1 de gener principia la Festa de la Primavera, la més important del calendari xinès, la qual aquest any culminarà el 17 de febrer i és quan es reuneix tota la família i s’aviven profundes i ancestrals tradicions molt respectades, com balls al carrer i les cercaviles del dragó i la del lleó.

És cèlebre la llegenda xinesa de la bèstia Nian, el relat d’un animal en forma de lleó que es menja tot el que troba.

El calendari és el sistema de divisió del temps, sigui en un de budista, hebreu, musulmà, xinès, persa o iranià, i també en els dels asteques, maies, egipcis i dels grecs clàssics.

El calendari gregorià, el nostre calendari civil actual, s’està convertint en un almanac universal, que fixa els grans esdeveniments del passat de totes les cultures i contribueix a programar esdeveniments en el futur.

És el calendari internacional, una eficaç eina imprescindible de treball i d’ordre, un bon recurs d’organitzar el temps perquè el planeta operi en sincronia i de no existir aquest ordre tots aniríem a tres quarts de quinze.

S’imposava, doncs, per a una bona entesa un cronòmetre dels dies de l’any, que superés diferències horàries i no importa si fa fred o calor, si és estiu o hivern, atès que les 14 hores són les 14 hores i les 23, les 23.

Si bé el nostre calendari gregorià és solar, altres cultures es resistiren a deixar-se colonitzar culturalment per occident, que sempre vol implantar la seva religió i els seus usos socials, el gran somni de l’emperador dominador de tot el món, i per aquest motiu n’inventaren de propis tal com feren els islàmics que es negaren a acceptar els costums, la llengua i l’escriptura dels occidentals i implantaren el seu calendari basat exclusivament en les fases lunars, igualment crearen una estètica i una ideologia diferent.

El nom calendari deriva del llibre de comptes en què els prestadors anotaven els noms i comptes dels seus deutors i les sumes que devien.

Ja comercialitzaven el temps, en canvi, els orientals prestaren molta més atenció als senyals naturals, les fases de la lluna i al sol. Actualment, a la Xina com a tot el món es fa servir el calendari gregorià, el més útil i clar de tots.

El calendari musulmà no compta des del naixement de Crist, que per a ells fou només un profeta, no el fill de Déu, sinó a partir de l’Hègira, la fugida de Mahoma cap a Medina, on es va crear la primera comunitat de creients musulmans, al 622 de l’era cristiana.

Al Marroc vaig debatre amb un musulmà rialler que em va dir que ells anaven més avançats que nosaltres en tots els sentits, perquè passaven a l’any 1438 tenien avions, vaixells, rentadores i autopistes, en canvi, nosaltres al segle XV no en teníem.

Es va declarar progressista i m’assegurà que C. Marx es va fer molt i molt marxista perquè no havia llegit l’Alcorà del profeta Mahoma, que és un text d’esquerres i que proporciona una nova cosmologia.

Van ser apassionants les acrobàcies mentals, còsmiques, matemàtiques i teològiques que feren els romans per encabir dins el calendari de l’any els 365 o 366 dies, en l’any de traspàs, i com afavorien determinats mesos imposant el nom dels déus i dels emperadors o com al mes de febrer li van robar dies i s’ha quedat tan curt de talla.

El cristianisme va anar esclafant els elements profans dels solsticis i per apropiar-se bé d’ells va fer recaure en tals dates un gran esdeveniment sagrat, queda poc de les festes paganes dels pobles germànics i de la dels romans dedicades al déu Saturn, nogensmenys es conserven trets populars, com adornar les cases amb pessebres i imatges, actes religiosos, bons àpats duradors amb les millors menges i intercanvi de regals.

Els pares de l’Església catòlica van acordar alegrement que el naixement de Jesús fos el 25 de desembre, una bona pensada perquè en tal dia comença un pont de joia que ens porta al nou any.

Les festes associades al nou any se celebren en la intimitat familiar, però també al carrer perquè cal exhibir la felicitat de viure un nou temps plegats amb alegria i pau.

La majoria de les persones tenim raons per estar contents i commemorar l’any que arriba i fugir del que se’n va.

En una nit sortim del temps caducat i entrem en un temps inèdit, en una pàgina en blanc i tot està per ser escrit.

Una caminada que volem llarga en el llibre de la vida, profitosa i amigable amb tothom.

Un dels motius de la universalitat de l’inici de l’any és perquè no és una festa religiosa i els intents de tenyir-la d’elements cristians no han quallat, atès que sempre s’ha imposat l’ànima lúdica i festiva, la més atàvica, la més conformada amb la nostra naturalesa primitiva.

Si sumem els números del nou any, el 2026, el 2 més el 2 i el 6, ens dona un 10, número benefactor i transformació en positiu.

És número sagrat perquè conté els deu dits de les mans i totes les dimensions de la realitat.

Segons la màgia cabalística pitagòrica amb un deu res ens pot anar malament.

Agustí Casanova i Masferrer