La propera crisi, la finestra cap a la independència?

 Les darreres dades del PIB (segon trimestre de 2018) diuen que Catalunya ha crescut un 3,1% mentre tot l’Estat ho ha fet en un 2,5%.

Això vol dir que Catalunya ha crescut un 32% més que la resta de l’Estat (2,34%). Aquesta diferència poc o molt, fa 3 anys que es produeix, i de fet Catalunya fa més de 5 anys que creix a aquest ritme.

Si ens centrem en la industria, la diferència és més important, ja que Catalunya gairebé dobla el creixement industrial de la resta de l’Estat, i només en agricultura i construcció creix més l’Estat que Catalunya.

Cal dir que el pes de l’agricultura no arriba al 10% del PIB i que la construcció té molt a veure amb les inversions estatals, d’on ja sabem que Catalunya està clarament exclosa…

Però el que està passant els darrers mesos és molt més sorprenent.

Mentre que a l’Estat s’estan tancant grans empreses i anunciant EREs importants, a Catalunya no parem de rebre inversions internacionals i moltes d’elles son  multinacionals de primer nivell d’àmbits tecnològics i d’alt valor afegit.

Les darreres dues setmanes sense anar més lluny s’han anunciat tancaments o EREs d’empreses situades fora de Catalunya com Geka, Bach, Naval de Sestao, Cemex, Alcoa, Unicaja, Dia, Coopbox, Adveo … que en total sumen alguns milers de llocs.

En canvi a Catalunya des del mes de maig hi ha hagut un ritme d’anuncis de noves inversions internacionals properes a 2-3 per setmana (a excepció de l’estiu) amb noms de referència com Siemens, Nestlé, Facebook, Lidl, Microsoft, Alianz, N26, Covestro, Mediamarket, Paul Hartmann, Henkel, Nike, HP, Norwegian i moltes més de no tan conegudes amb resultat de milers de nous llocs de treball, molts amb salaris mitjos o alts, i noves instal·lacions industrials, logístiques o tecnològiques de primer nivell.

És això casualitat? No, és el resultat d’anys de fer les coses bé a Catalunya i malament a Espanya.

Aquí el govern del President Mas ja va anunciar el juliol de 2014 un pla per incrementar el pes de la industria fins al 20% del PIB, des d’ACC10 fa anys que es va apostar per promocionar les exportacions de les PIME i les inversions multinacionals combinades a una aposta clara per la innovació, i també des de l’època Pujol hi havia una estratègia clara per les infraestructures tecnològiques de referència (supercomputador, centres tecnològics, sincrotró … ).

En canvi a l’Estat les polítiques principals han anat sempre destinades a potenciar els grans bancs, elèctriques, constructores i altres de l’Oligarquia.

El resultat l’estem veient ara amb molta claredat, però el que s’endevina en els propers mesos és una ampliació de la diferència de models entre Catalunya i Espanya.

Que passarà en els propers mesos? No ho sabem però és de suposar que els ingredients seran similars i per tant els resultats també …

Tot sembla indicar que arriba una nova crisi, no en sabem encara la profunditat, però l’Estat espanyol no ha fet els deures per superar-la.

La guardiola de les pensions està pitjor que mai (ja no n’hi ha) i l’endeutament públic és màxim, més de 1,1 bilions d’euros i per tant no es podrà optar per una nova etapa de despesa social per contenir els efectes d’aquesta crisi.

L’atur a Espanya encara és superior al 15%, a Catalunya 11%, i la nova crisi implicarà tornar a incrementar-lo, veurem si de nou a l’Estat es supera el 20%

Espanya (tret de Catalunya i el País Basc, sobretot) només és capaç de competir amb ma d’obra barata, és l’únic element de competitivitat que s’ha desenvolupat, a part de la flexibilitat laboral d’una reforma que permet acomiadar amb més facilitat que mai. 

Per tant la crisi afectarà sense dubte l’atur, i de retruc haurà d’afectar a la baixada de les prestacions i de les pensions perquè si no continua el creixement no es podrà pagar aquesta despesa quan el deute públic està entorn del 97% del PIB.

Mala peça al teler.

A Catalunya la situació és molt diferent. Les exportacions no paren de créixer, any rere any i ja en van 8. Això és una conseqüència directe del procés, no en tinc cap dubte.

Després de la darrera crisi, i de les tensions amb l’Estat, cada cop més empresaris han anat veient que no cal abandonar el mercat Espanyol però que el món és molt gran i ofereix moltes possibilitats.

Avui la majoria d’empreses industrials que han sobreviscut la passada crisi exporten, moltes d’elles més del 20-30% del que produeixen, però cada cop més superen el 50% i algunes destinen fins i tot més del 80% a l’exportació.

 Això ja no canviarà i per tant la nova crisi el que farà és que les empreses que encara exporten poc hagin d’exportar encara més, i a les que ho fan més del 80% ni els afectarà la crisi.

El turisme és l’altre gran sector que genera molts llocs de treball a Catalunya, i en aquest cas vull recordar que no fa tants anys, època tripartit, es parlava que el model de sol i platja estava esgotat i calia canviar-lo.

Avui aquest model ja no és la base del turisme.

Els creuers amb una ciutat com Barcelona líder europea en aquest sector, però també en altres ports com Tarragona i fins i tot Palamós o Roses, han aportat un turisme de molt més valor afegit, gràcies a altres aspectes com la cuina, el clima, les tradicions i Barcelona com a ciutat atractiva a nivell mundial.

Barcelona ja és la segona ciutat d’Europa preferida per anar de vacances, és la quarta ciutat d’Europa preferida per viure-hi, i és la ciutat del món que organitza més congressos, amb el que això implica en turisme de qualitat.

Tot això no canviarà gens els propers anys, ans el contrari, el procés farà que cada cop més Barcelona esdevingui una ciutat per visitar com ho van ser destinacions de les repúbliques ex-iugoslaves o bàltiques després de les seves independències.

Però a part d’aquests dos sectors principals de sempre, industria i turisme, tenim també un pol important d’atracció a nivell logístic, cada cop més empreses s’instal·len a Catalunya (en els darrers mesos Amazon, UPS, DHL,…) on a més el corredor del mediterrani implicarà un canvi de magnituds difícilment valorables ara mateix.

Diverses empreses del sector automoció han anunciat en algun moment que si es feia el corredor instal·larien industries i centres logístics entre València i Catalunya, i com més a prop estiguem de tenir aquesta obra acabada, més inversions logístiques i productives vindran.

El sector de la construcció no tindrà un gran creixement a Catalunya a curt termini, però tampoc s’espera un refredament.

Certament mentre vagin arribant inversions, les exportacions vagin bé, els llocs de treball poc o molt s’incrementaran i per tant les necessitats d’habitatge. 

Quan hi haurà un gran creixement serà en el moment que esdevinguem Estat i es puguin fer les obres que estan aturades de fa anys (A2, A7, tren a Ripoll, corredor mediterrani, etc), i també per una nova onada migratòria que situarà Catalunya entre els 9-10 milions de persones en els propers 10 anys.

Finalment el sector que fa uns anys no tenia grans implicacions però que cada cop més Catalunya n’és una de les regions líders, és el de les start-ups tecnològiques.

En aquesta línia el 22@ està essent un pol d’atracció molt important juntament amb les infraestructures tecnològiques de referència que he mencionat més amunt i els bons nivells de les universitats catalanes.

Avui Catalunya és la cinquena regió d’Europa amb més Start-ups, però hi ha entesos del sector que han afirmat que en un futur no gaire llunyà podem ser la Silicon Valley d’Europa.

Aquest sector no afectarà la possible crisi que s’insinua, ans el contrari, les crisis promouen la creativitat i la creació de noves empreses en nous sectors.

Tot això que aquí he explicat, ho vam avançar l’any 2011 l’Albert Macià i jo mateix com a responsables d’estudis del CCN, i ho vam plasmar en el llibre “Catalunya Estat propi Estat ric”.

En concret vam definir 5 estratègies a desenvolupar pel nou Estat que poc o molt ja fa temps que estan en marxa:

1.    Pol d’atracció de start-ups tecnològiques innovadores (hem avançat molt)

2.    Porta logística d’Àsia (ens cal acabar el corredor mediterrani)

3.    Fàbrica de béns de valor afegit (hem arribat al 20% del PIB en sector industrial, com les regions líders europees)

4.    Líder en turisme de qualitat (segona destinació europea, primera ciutat del món en congressos)

5.    Seu de multinacionals europees (des del més de maig han arribat unes 40 multinacionals, moltes d’elles en forma de seu social per Europa)

El que vull dir amb tota l’exposició feta, és que a nivell econòmic i empresarial, Catalunya ha fet els deures com si fos un Estat ja independent.

És evident que en molts aspectes podrà avançar molt més quan tinguem un estat propi a favor, però de moment hem aconseguit que la nostra economia sigui molt més forta i capaç per superar la propera crisi.

La reflexió és ara, que passarà quan arribi la propera crisi (diuen que 2019-20)?

Doncs que Catalunya pot seguir creixent, potser a nivells del 2-2,5%, enlloc del 3-3,5% actual però encara mantindrà una economia sanejada, mentre l’Estat pot entrar en recessió o creixements inferiors al 1% que implicarien nous increments d’atur i baixada de partides socials.

Aquesta dualitat de situacions, farà que molta gent que avui veu encara la independència com innecessària, se n’adoni que l’han enganyat i es senti orgullós del que hem estat capaços de fer nosaltres els catalans, tots per cert, siguin del Baix Llobregat o de Pedralbes.

Els convido a analitzar el que anirà passant en la vessant econòmica en els propers mesos i a explicar-ho arreu on puguin, perquè quan abans la societat prengui consciència del que he explicat, més forts ens sentirem per fer el pas definitiu cap a la efectivitat de la República.

I potser la finestra d’oportunitat que estem esperant arribarà quan la crisi a Espanya entri a les cases i vegin que els han enganyat distraient-los amb el procés català enlloc de fer els deures quan tocava.  

En el fons la gent vol un futur amb treball i pensions assegurades, fem que aquest missatge els arribi per damunt de les mentides que els expliquen els mitjans afins a l’oligarquia … Ens convé a tots!

Joan Canadell