Sense llibertat econòmica no hi haurà alliberament nacional
El progrés no neix de decrets, sinó de llibertat d’acció, responsabilitat personal i acció humana El nostre país viu atrapat entre dues confusions letals: creure que l’Estat és el motor del progrés i que la llibertat econòmica és només un privilegi dels rics. Aquest doble error ha convertit bona part del discurs independentista en un mirall del model espanyol que diu combatre: més intervenció, més regulació, més dependència. En lloc de trencar cadenes, se’n creen de noves. Aquesta deriva no és pas nova. Cada cop que la política pretén substituir la llibertat per planificació, la pobresa s’hi aferra com una taca d’oli. Ho va demostrar, de manera contundent, el cas de Berlín el 1948. Després de la guerra, la ciutat estava dividida: a l’oest, la zona d’ocupació americana; a l’est, la soviètica. Els dos sistemes econòmics van funcionar com un experiment real i involuntari. A l’est, planificació i control de preus; a l’oest, desregulació i confiança en la iniciativa privad...