carrostia

  Los datos no dejan lugar a dudas: el absentismo por incapacidad temporal lleva años creciendo en España. En poco más de una década, el número de trabajadores de baja médica se ha multiplicado por dos y medio. Solo en 2023, las incapacidades temporales supusieron cerca de 369 millones de jornadas de trabajo perdidas, el equivalente a que un millón de personas estuvieran de baja cada día del año. El crecimiento del gasto asociado a esta prestación ha situado el fenómeno en el centro del debate político, empresarial y sindical. Sin embargo, la tentación de encontrar soluciones sencillas lleva a veces a simplificar un problema complejo. En él confluyen factores médicos, laborales, económicos y jurídicos que deben analizarse de forma conjunta. Absentismo y salud Desde la perspectiva de la salud, el incremento del absentismo guarda una estrecha relación con el envejecimiento de la población trabajadora, el aumento de las enfermedades crónicas y el crecimiento de los problemas d...

  Un dels elements més reconfortants per habitar el cos social és tenir la percepció que els mateixos valors, la manera de mirar el món i fins i tot les intuïcions ètiques o morals més íntimes són àmpliament compartides per l’entorn. No cal que tothom pensi igual, evidentment. Però sí que cal una mínima sensació de complicitat, una mena de sòl compartit des d’on interpretar la realitat sense haver de justificar-ho tot a cada instant. La sensació de pertànyer a una mitjana, de ser un més, de formar part d’una tribu, ens protegeix de la melancolia de sentir-nos fora de lloc. Ens estalvia, almenys parcialment, la intempèrie de veure com els grans corrents que mouen la història passen pel nostre costat i arrasen tot allò que havíem cregut defensar. La pèrdua del relat compartit El pitjor de tot plegat no és només la sensació de perdre el relat del món que t’envolta. El més corrosiu és la vulnerabilitat en què queden exposades les mateixes conviccions, fortament tensionades i so...

  La « sorprenent sorpresa que no és » fa referència generalment a un esdeveniment, un regal o una notícia que es presenta com a inesperat, però que en realitat és previst, evident o es basa en una farsa. Aquests darrers dies coincidint amb la primera onada de calor de l’any i les dades aportades per METEOCAT en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), han aparegut tota una munió de persones amb projecció pública, merescudament o no, que mostraven la seva sorpresa del fet que els jardins, els conreus, els boscos, maduressin, afegint, abans d’hora. Deien, deien i deien… perquè omplir programes i pàgines, requereix parlar i escriure molt, altra cosa és adonar-los-hi contingut informar formant i així, poder reflexionar i debatre idees, per platejar opcions. En molt pocs casos parlaven del BAIC, que té com a objectiu fer i mostrar una anàlisi acurada de l’evolució del clima recent a Catalunya, i així entendre climàticament i meteorològicament d’on venim, on som i cap on a...

  Lionel Messi tiene 39 años. Mide 1,70 metros, menos que casi todos los defensas contra los que juega. Nunca ha destacado por su velocidad, y ahora es aún más lento. Y, sin embargo, al ver este Mundial, costaría mucho nombrar a un jugador que esté causando más daño: hasta ahora ocupa la posición de máximo goleador (seis goles), empatado con el francés Kylian Mbappé. ¿Cómo puede alguien con tan aparentemente escasa capacidad atlética –al menos en comparación con sus compañeros– seguir siendo el mejor jugador sobre el terreno de juego? ¿Realmente importa la capacidad atlética? Quizá el enigma está planteado al revés. A muchos les sorprende el éxito de Messi porque nos han hecho creer que lo que hace grande a un deportista gira principalmente en torno al cuerpo: velocidad, altura, fuerza, condición física… En base a esos criterios, Messi parece una excepción. Pero ¿y si el problema fuera precisamente que nos hemos creído una historia errónea? ¿Y si el fútbol nunca hubiera s...

  Desde tiempos remotos, la cultura popular ha atribuido a la Luna llena la capacidad de alterar el comportamiento humano y desatar impulsos violentos. De hecho, la palabra “ lunático ” tiene ese origen. Sin embargo, la investigación científica no ha encontrado pruebas sólidas de que este cuerpo celeste rocoso condicione nuestro comportamiento. Donde sí encontramos evidencia empírica, y cada vez más robusta, es en la relación entre las altas temperaturas y el incremento de la violencia. No es la Luna lo que debería preocuparnos. Es el Sol. El calor como detonante: qué dice la ciencia Recientes estudios sobre la relación entre temperatura y crimen ha producido hallazgos tan reveladores como inquietantes. Un metaanálisis publicado en Environmental Health Perspectives, que analizó estudios publicados entre 1946 y 2023, concluyó que las temperaturas elevadas se asocian de forma consistente con mayores tasas de criminalidad, especialmente de carácter violento. Y en Finland...

  A Espanya hi ha un cop d’Estat gens dissimulat contra el govern progressista format per socialistes i Sumar. Negar-ho és negar l’evidència. Ho poden fer i ho fan tots els mitjans mediàtics i polítics que estan darrere el cop d’Estat però la ciutadania ha de reaccionar i jutjar els responsables d’aquest atac a la democràcia i a la convivència. Per tant, cal que es constitueixi un Tribunal Popular que investigui les persones, col·lectius i administracions nacionals i internacionals implicades en aquesta temptativa colpista. Cal que convoqui testimonis d’aquesta rebel·lió antidemocràtica i assegui a la banqueta dels acusats els que la promouen, la financen i la duen a terme des de les seves àrees d’actuació, poder i influència. Aquests han de ser els compareixents en aquest judici: . Els jutges que han actuat de forma descarada contra el govern espanyol i els seus representants emparats en un Consell General del Poder Judicial que els ha deixat cometre les seves irregularitats...

El municipalisme progressista emergeix com un espai clau de resistència democràtica davant l’avenç global de l’extrema dreta. Més enllà del cicle iniciat el 2015, les ciutats es consoliden com a laboratoris d’innovació social, ecològica i política, capaços de construir alternatives basades en la proximitat, la inclusió i la sostenibilitat. Fa ja més de deu anys, en el marc de les energies del 15m, s’obria el cicle del nou municipalisme. Un conjunt de candidatures impulsades des d’espais de mobilització ciutadana, en confluència amb esquerres alternatives diverses, van irrompre en l’escenari electoral… i van guanyar. S’articulava llavors la xarxa de ‘ ciutats del canvi’ , amb alcaldies a quatre dels cinc municipis més grans d’Espanya: Madrid, Barcelona, València i Saragossa; a banda d’altres rellevants com A Coruña, Santiago, Ferrol, Iruña, Cadis, Badalona, Sabadell… L’experiència de Barcelona (2015-2023) ha estat sens dubte la més rellevant: per la seva intensitat local i per la capaci...