carrostia

  El 16 de març del 2023 el Parlament va aprovar els darrers pressupostos de la Generalitat fins ara. L’any a sobre, el 13 de març, els pressupostos per al 2024 van ser rebutjats per la cambra catalana i Pere Aragonès va convocar eleccions. Salvador Illa no ha aconseguit els suports necessaris per a uns nous comptes. L’autogovern funciona amb successives pròrrogues dels que van aprovar-se fa gairebé tres anys. Al seu torn, l’Estat acumula pròrrogues dels pressupostos del 2023, aprovats pel Congrés a finals del 2022. La bel·ligerància de Junts i el trencament de Podemos amb Sumar han deixat Sánchez en la indigència legislativa, però ell aguanta i demana als ministres mesures socials que no requereixin l’aprovació del Congrés. Estat i Generalitat funcionen amb comptes que en el primer cas ja han complert els tres anys i en el segon ho faran d’aquí a dos mesos i mig. L’escàndol en l’univers de la política hiperbòlica és majúscul, sobretot a Madrid, on es qüestiona la legitim...

  Deus saber; segurament no, t’ho explico, aquí a Catalunya el dia 26 es Sant Esteve dia que en   el meu cas ens ajuntem uns quants amics amb les senyores; tots ja tenim els fills grans i ja no venen a aquets esdeveniments, anem a un restaurant famós per els seus canalons i allà entaulats discutim com diem aquí “la jugada”. Jo feia dies què tenia un neguit i vaig aprofitar el moment i vaig proposar una espècie de joc.   El joc era fàcil volia sortir del dubte i a fe de Deu que ho vaig aconseguir. M’explico. El joc consistia amb que la meva persona eres tu i requeria l’opinió dels meus amics, què amb diguessin que havia de fer; com veient la meva trajectòria .... Val a dir que com a totes les famílies ni han de dretes, d’esquerres, d’enmig, independents, no independents; de tota classe i raça; pro hem après a respectar des de fa molt anys les opinions de tots plegats; i al menys vas aconseguir que no hi haguessin discrepàncies amb els afins al teu partit, que a Cat...

  La celebració de l’encapçalament de l’any nou és la gran festa planetària i no sols hi participa Occident, també la Xina, que a causa del seu calendari lunisolar, el dia 1 de gener principia la Festa de la Primavera, la més important del calendari xinès, la qual aquest any culminarà el 17 de febrer i és quan es reuneix tota la família i s’aviven profundes i ancestrals tradicions molt respectades, com balls al carrer i les cercaviles del dragó i la del lleó. És cèlebre la llegenda xinesa de la bèstia Nian, el relat d’un animal en forma de lleó que es menja tot el que troba. El calendari és el sistema de divisió del temps, sigui en un de budista, hebreu, musulmà, xinès, persa o iranià, i també en els dels asteques, maies, egipcis i dels grecs clàssics. El calendari gregorià, el nostre calendari civil actual, s’està convertint en un almanac universal, que fixa els grans esdeveniments del passat de totes les cultures i contribueix a programar esdeveniments en el futur. És el ...

  " Assumint que el dia a dia ens entrega complexitats, ens afavoriria generar les forces contràries i apostar per simplificar en lloc d’aprofundir en la dispersió " Aquests darrers dies de l’any és gairebé inevitable mirar enrere i valorar el decurs dels darrers dotze mesos, tant a escala personal com també col·lectiva – sigui empresarial, familiar o de país. De la mateixa manera, es fa difícil no caure en una certa projecció del nou any que ben aviat encetarem: aconseguirem resoldre les preocupacions i crisis que ens ocupen? Quins nous reptes ens trobarem? Ens envaeix una sensació col·lectiva que la resposta a aquestes preguntes és cada vegada més imprevisible i complexa. Ni els llibres de ciència-ficció més agosarats es van atrevir a plantejar una pandèmia global amb confinaments estrictes com la Covid. Sense ni tan sols digerir aquesta eventualitat totalment sobrevinguda i inesperada, vam haver de gestionar un escenari de guerra a Europa, amb ingredients com l...

  ¿Qué motivos tuvo el líder del PP para mantener su respaldo con orgullo respecto al presidente de la Generalitat cuando había sabido de su negligencia en la dana? Uno fue apostar a la caída de Sánchez. Feijóo tenía el 29 de octubre de 2024 en la agenda diaria del PP apuntado la asistencia a la gala de entrega de premios de periodismo del diario 20 minutos. En su clásico libro La Marcha de la Locura. La sinrazón desde Troya hasta Vietnam, la historiadora norteamericana Barbara W. Tuchman (Nueva York 1912- Greenwich 1989) señala que “ un fenómeno que puede notarse por toda la historia, en cualquier lugar o periodo, es el de unos gobiernos que siguen una política contraria a sus propios intereses”. Y se pregunta: “¿ Por qué tan a menudo parece no funcionar el proceso mental inteligente ?”. Lo que vale para los gobiernos también, como hace Tuchman, se puede aplicar a las personalidades en el mundo de la política. ¿Por qué, por ejemplo, Alberto Nuñez Feijóo cerró filas en ...

El gobierno de Italia, en vez de protegerla, se manifiesta públicamente contra ella, en parte por el oportunismo de congraciarse con Donald Trump, en parte por simple espíritu de sumisión hacia un poder abrumador. Y la Unión Europea se envuelve en las habituales vaguedades para claudicar una vez más de los valores fundamentales que justifican su existencia: ahora sabemos que un poder extranjero puede impunemente despojar de sus derechos a una ciudadana de Europa. Francesca Albanese tiene una de esas caras italianas en las que la desmesura de los rasgos — la nariz grande, la boca grande, las gafas enormes— favorecen la belleza en vez de malograrla. Con su aire de inteligencia y de coraje, se ha enfrentado a los poderes mayores que hoy rigen el mundo, y también al Gobierno ultra de su país, que como tantos de otros formados por patriotas de extrema derecha, compite en la bajeza por adular a Donald Trump. Albanese, ciudadana de un país soberano y de la Unión Europea, vive ahora en Túnez, ...

  Rusia ha ganado y es la Unión Europea la que ha perdido, no EEUU; por qué baja el paro si cada vez trabaja menos gente; la IA no es una burbuja, sino un mar. La Guerra de Ucrania parece camino de acabar con una victoria rusa. La negociación, ahora mismo, se enfoca en decidir qué de aplastante será esta victoria, y cuánto habrá que ceder para que Ucrania vuelva a la situación que tenía en 2014 (un estado mierdoso y neutral) después de haberse dejado millones de ciudadanos y cientos de miles de kilómetros cuadrados de terreno por el camino. Yo entiendo el shock de los europeos que leen este tipo de cosas y no dan crédito. ¿Cómo ha podido perder la OTAN, con su peso económico y militar, con el apoyo de un país que es esencialmente una mini-Rusia llena de matones dispuestos a dar la vida por defender aldeas cutres en el culo del mundo? Por eso, permítanme que les presente este artículo del Brawl Street Journal, un interesante substack enfocado en temas económicos. La clave del ...