Per què segueixen a la presó?

El jutge Llarena, el que diu que no pot anar tranquil pel carrer perquè “se’l miren set vegades en cada cantonada” (ni sis, ni vuit), hauria d’enviar una nova euroordre a Brussel·les, perquè la que va enviar li ha estat retornada en forma de tovalloleta, d’aquelles que et posen als restaurants xinesos, en un platet, que quan hi tires aigua creixen.

Però si l’enviés hi hauria de posar nova teca, de manera que potser no ho farà.

Preguntem-nos un cop més com és que, si els consellers i el president que van marxar d’Espanya estan lliures i podran voltar per tot el món excepte pel regne on vivim i tributem, no ho estan els que no van marxar i van entregar-se a la justícia (del regne on vivim i tributem).

¿Per quina raó, si fins i tot Pedro Sánchez ara diu que s’ha de “refer” la definició del delicte pel qual se’ls acusa, no els deixen lliures?

La raó de fons diria que és el nostre estat d’ànim.

Si els deixen lliures, com hauria de ser en una democràcia del tot, la pujada d’endorfines de la població seria increïble.

Imagineu l’esclat al carrer, les abraçades, l’alegria, la celebració de la primavera.

I imagineu, paral·lelament, els morros de tots els dolents (n’hem de dir així: ho són) que ara els volen tancats a la torre per no veure’ls i així pensar que no existeixen.

Imagineu les entrevistes, les mostres de suport, els pastissos, les flors.

No s’ho volen permetre.

No poden.

Però hi ha el motiu judicial.

No els deixem anar perquè se n’anirien a l’estranger i allà serien lliures.

No van marxar a l’estranger i no són lliures.

Si ho haguessin fet, no els haurien de deixar anar perquè no haurien anat a la presó.

Ara que no són lliures, no els deixen anar perquè no ho siguin.

Potser ja va sent hora que els que formen l’estat espanyol, des del rei a Pedro Sánchez, es preguntin com és que sempre hi ha gent que vol marxar.

Com més curt lligues el gos més estira la cadena.

Empar Moline