Escoltan el discurs del Sr Torra i no em venia res de gust sentir als altres grups polítics

Voldria major objectivitat.
Escoltan el discurs del Sr Torra i no em venia res de gust sentir als altres grups polítics; però fins i tot sense veure'ls ni sentir.los voldria que aquesta legislatura fos en realitat diferent.
Per ordre
Sra Arrimadas; ha de saber que el seu cap el Sr Rivera com es diu a Catalunya "pija mes alt" ja se li ha quedat petita, li agraden mes les amples Castillas però dit això un prec: en les legislatures anteriors li valia el de la dreta silenciosa que es repartia amb el Sr Albiol; almenys aquestes eleccions i encara d'obtenir molts vots procedents del PP; li prego que el dels espanyols a Catalunya ho deixi ja per mai mes; el que li costen a Vostès les matemàtiques; té vostè menys vots que els abstencionistes dels que es vol apropiar, i a mes suma els en blanc, els nuls els dels verds i els del Pacma i el Poum.
Positivisme Sra Arrimadas; quant sigui al Parlament recordi les manifestacions espanyolistes que van convocar i bo i venir de mitja España quants eran, sort del Sr Iceta i del Sr Albiol, lo de Sant Andreu de Llavaneras no l'hi vull recordar.
Crec que si es parla de pobresa energètica als seus un milió cent també els afecta, si es parla d'habitatge, als seus milió cent també els interessa i fins i tot si es parla d'educació oblideu-vos dels guàrdia civils que han denunciat ximpleries; aquests no han vingut perquè volien han vingut a una altra cosa.
"Si la meva llengua materna fa tremolar els fonaments del teu estat, és perquè has construït el teu estat en una terra que no et pertany".
Entendrà que hi ha coses de les que s'ha de parlar i es pot parlar venir de casa cada dia amb la mateixa cantarela; això no és política això és no saber mes, veig que les seves classes de teatre a la vida Parlamentària li estan servint més que els seus coneixements d'advocacia.
Iceta; baldufa; reitero no vaig escolta la replica del Sr Torra; pro jo si vull dir-te: explica, no que és el federalisme, sinó com s'ha d'obtenir a Espanya i et donaràs compte que a Espanya amb l'actual Constitució el federalisme és una UTOPIA.
En segon lloc imagino que el Sr Torra, va haver de preguntar-te on s'ha de negociar; amb el No és No, amb Felipe González o amb qui; té clar com jo que amb tu perquè?, si sou el PSOE, de PSC no queda ni el nom, ser coresponsables del 155 us aparta totalment de Catalunya, i fins us agrada quan la Arrimadas us fica en el seu sac; et veus "mes alt".
Fagi un PSC que pogem tornar aquells qu’avui estem avergonyits d’aquet partit, llegeixi discursos del Pallach o de molts altres socialistas catalans, apendra molt; i deixi de dependre de Madrid, PSC:
Recodo a Josep Pallach, president del partit Socialiste de Catalunya (PSC), “com a socialistes reclamem per Catalunya el Dret a l’autodeterminacio”;Pels catalans, el concepte d’Espanya no inclou la idea de nacio. De nacio els homes nomes en tenim una, i la nacio dels catalans es Catalunya.” Redeu Sr Iceta enlloc d’anar endavant van vostes enrrera.
A més on aneu; mai tindreu l'ocasió com ara de presentar una censura al PP; però clar i després qui governa.
Mira Pedro el problema més gran d'Espanya saps quin és; els espanyols veuen que Espanya s'enfonsa, però a la pregunta ¿i a qui posem ?, el silenci és la contestació.
Això hauríeu de fer Rajoy, Rivera, o tu; caminar per Espanya i feu aquesta pregunta, no trobareu candidat de cap partit.
Això és un país a fer punyetes !!!
Xavier Domenech; em queies bé però et veig molt fora de lloc; aquesta dicotomia de Podem i Barcelona en Comu és infumable i un trencaclosques..
D'una banda Podem que amb els catalans si però clar no és que ... .en català "Guix" .
D'altra banda la Colau; que es comença a adonar que Barcelona no és per a ella, li ve molt gran, i no vagis a molestar-la amb el que dius.
M'imagino que ahir debies demanar a Torra ximpleries; ets dels que no saps les lleis que va fer la Generalitat i estan al Constitucional; que ets tu ¿polític? Preguntes pel ja fet i no saps o et pot interessar saber que estan al Constitucional; o tu ets molt ximple o fli dius  ximples als teus votants.
T’ho dic perque va ser el discurs que et va portar als 300000 vots. Clar si a sobre hi afegeixes partits amb dos caps que ni la Colau ni “el coletas” volen ser segon plat; i tu enmig; ja saps te les fotaran per dos costats; et crei bastant mes aixarit.
Em queda "el pages d'Arbeca"; pages pel seu to de veu, no parla xiscla i "d'Arbeca" perquè hi ha una dita catalana “véns d'Arbeca”; no s’entera gaire del que diu; despistat, despreocupat, ... .; Sr Albiol, el meu millor consell, no vagi al Parlament, prengui vacances total amb els seus 4 vots poc pot fer i sentir-lo parlar és un al·legat a tapar-li la boca o rentarse-la  amb lleixiu.
Aprofiti aquesta legislatura, que segur serà l'última, acabi la seva carrera de Dret i així almenys adquirirà sentit comú; Sr Albiol li ho dic perquè la seva carrera de polític arriba a la fi, almenys que hagi acabat una carrera.
La CUP en la seva línia, defensant els seus vots i les seves promeses electorals millor que cap, compendre les seves tres possibilitats per al dilluns; entenc que en base al seu programa han de votar NO; sobre la base de defensar les institucions i veure com va desenvolupant-se els fronts judicials per a un major suport a la República, ABSTENIR.SE i no entendria la seva debilitat i desraó si votessin SI
D'ERC i d'Junts per Catalunya no opino, són les columnes del nou Govern, pro si comencen tu si jo no; jo si tu no; malament.
Dit això; desitjaria i crec que com jo molts catalans (els que viuen a Catalunya, per si de cas Sra Arrimadas), voldrien d’un cop per tots tirtar endevaant la Republica, a partir de recuperar l’Autonomia; d’acord sempre que el fi sigui la Republica-
Com va dir el MHP Puigdemont: "Els únics capaços de reconciliar la població són els que hem renunciat a la violència. Els que han utilitzat la violència i imposició no poden reconciliar res, al contrari, són un perill "
La qüestió no és si som suficients per començar a construir República. La qüestió és que som massas com per no fer-ho-
Com escriu Aguilera: Els dos milions de persones que van votar sí l’1-O volen una República catalana. 
Si pot ser avui, millor que demà. 
Volen trencar amb el règim del 78 i construir un nou país sense presos polítics ni exiliats, on els recursos es destinin a garantir el benestar de tots els ciutadans, on la llibertat d’expressió estigui garantida i on la policia no agredeixi àvies.
S’obre una etapa incerta, sí, però el fet fundacional d’aquesta nova etapa és la increïble resiliència de l’independentisme.
Contra tot, i malgrat la repressió indiscriminada, té majoria absoluta al Parlament, formarà un govern que no es posarà de genolls, torna a créixer en les enquestes, manté mobilitzades desenes de milers de persones quasi a diari, ha internacionalitzat la seva causa, i és l’única amenaça política real i alternativa al Règim del 78.
L’intent d’aniquilar-lo ha fracassat, i ja és només qüestió de temps que l’estat es vegi obligat a negociar una solució en clau democràtica al conflicte. 
Quant de temps?
Potser poc, potser molt: la Història és capriciosa.
Li fem suport la gent que va assistir als actes a favor del referèndum tot l'estiu, i que vam anar a la Diada, i també als actes de la Campanya del Sí. 
Li fem suport els que vam dormir als col•legis o que érem fora a les cinc de la matinada l'1 d'octubre, esperant, fent cua, protegint les urnes que la gent anònima acabàvem de portar. 
Li fem suport els qui no ens vam moure dels col•legis en tot el dia, passés el que passés.
Li fem suport la gent que vam aturar el país el 3 d'octubre i el 8 de novembre. 
Li fem suport la gent que érem al costat del Parlament el 10 d'octubre i el 27 d'octubre, amb tota la consciència que era l'hora de la llibertat de Catalunya. 
Li fem suport la gent que ens hem mobilitzat pels presos polítics i els exiliats, que portem el llaç groc, que vam pujar a Brussel•les, que vam treballar sense defallir per la victòria del 21 de desembre.
L'1 d'octubre vam prendre una decisió irreversible.
Som la gent que volem la República Catalana i és la nostra hora.
El lema és clar: "República ara!". 

Nosaltres no tenim dubtes; clamem perque ERC, Junts per Catalunya, la CUP i el Govern de voste Sr Torra tampoc

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana