carrostia

Després de les dues sentències del TJUE, els tribunals espanyols dilaten la seva aplicació i refreden el retorn de l’expresident, que l’havia previst per l’11-S o l’1-O. L’independentisme no les té totes a l’hora de l’aplicació de la Llei orgànica d’amnistia. Tot i que el TJUE va sentenciar que la Llei no vulnera la normativa comunitària, en realitat deixa en mans dels jutges espanyols examinar, en cada cas concret, si l’apliquen o no. Aquesta facultat, que l’independentisme es nega a acceptar, serà el principal cavall de batalla jurídic. Carles Puigdemont ja ha denunciat Espanya davant el TJUE i davant la Comissió Europea per una suposada vulneració dels seus drets i per no obeir les sentències del TJUE. La intenció política de Puigdemont depenia de tornar a Catalunya, com a efecte sorpresa, l’11 de setembre o l’1 d’octubre, dues dates d’un alt contingut simbòlic, per reprendre les regnes de Junts i intentar redreçar el transatlàntic postpujolista que s’està enfonsant. « Té ganes de t...

No hay quién se resista al jamón serrano. Este sabroso producto procedente del cerdo, gran emblema de nuestro patrimonio histórico, cultural y gastronómico desde hace siglos, alegra cualquier mesa de tapeo y es un ingrediente indispensable de nuestros bocadillos. Tan presente está en nuestra vida que es posible que nunca te hayas hecho preguntas acerca del origen de su nombre. Te lo hayas cuestionado ya o no, venimos a resolver todas tus dudas al respecto. Del clima de la sierra al nombre del producto Se denomina jamón serrano porque su curación —salazón, secado y maduración—, tenía lugar tradicionalmente en el frío y seco clima de las sierras montañosas. El adjetivo, como habrás podido intuir, procede directamente de la palabra « sierra ». Aunque la manera tradicional y artesanal de producir el jamón es en las profundidades de las cordilleras españolas, donde se dan las condiciones exactas de temperatura y sequedad que los jamones requieren para convertirse en un producto excepcional,...

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ho va dir a finals d’abril amb la fredor de qui llegeix un informe tècnic: la intel·ligència artificial ja té una afectació important en despatxos i oficines, i l’ocupació se’n pot ressentir. Ho deia la mateixa setmana que l’EPA retornava Catalunya als dos dígits d’atur: un 10,12%. Correlació no és causalitat. Però la coincidència incomoda. El debat sobre la IA i la feina fa anys que oscil·la entre dos pols igualment còmodes: l’apocalipsi laboral imminent i el « tranquils, que no passa res ». Els dos permeten no fer res. El que diuen les dades disponibles —d’Anthropic a la Cambra de Comerç, del SEPE als sindicats— és una altra cosa: una transformació silenciosa, desigual i ja en marxa. I una pregunta que cap informe tècnic no respon: si la IA fa créixer la productivitat, com sostenen tots, a les mans de qui anirà el creixement? El que la IA pot fer i el que ja fa El 5 de març de 2026, Anthropic —l’empresa que desenvolupa el model Claude—...

Prácticamente todos los animales usan la comunicación acústica a diario. Piense en cualquier sonido emitido por un animal: el ladrido de un perro, el relinche de un caballo o el canto de un pájaro. Estas vocalizaciones, tan dispares y variadas como especies hay en nuestro planeta, intervienen en multitud de contextos sociales. Algunos ejemplos son la intimidación de rivales para defender un territorio o disuadir depredadores, pero también funcionan como señales atractivas para buscar parejas o, simplemente, para mantener el contacto con sus compañeros en una sesión de caza. Una comunicación efectiva depende, por pura definición, de la señal acústica producida por el emisor y de su estado cuando alcanza al receptor. Entre ambos, se encuentra el ambiente físico a través del cual los sonidos se propagan: puede ser el aire en el caso de animales terrestres o el agua en los animales acuáticos. No es lo mismo cantar en el bosque que en la llanura Bajo las premisas de la teoría de la evolució...

  A mediados del siglo XX se comenzó a abordar con un enfoque científico la forma en que la comunicación mediática afecta a las personas. El impacto que esta genera en los receptores de los mensajes se ha medido y evaluado desde diversas escuelas, corrientes y disciplinas a lo largo de las últimas décadas. A través de un revisión sistemática, una nueva investigación analiza múltiples estudios neurocientíficos para definir si existe un marco homogéneo que permita interpretar los efectos de los medios de masas en las audiencias. O si, por el contrario, la aplicación de la neurociencia a esta área de estudio únicamente representa otro enfoque más: una vía de conocimiento que enriquece la rica propuesta existente de paradigmas, escuelas, modelos y teorías en las ciencias sociales sobre el influjo de los medios de comunicación en sus receptores. La retórica como punto de partida Pensar primero y hablar después. Directrices como esta ya se planteaban en la antigua Grecia cuando una...

Camines pel carrer, sues com una truja i veus com tothom es venta i les converses giren a l’entorn d’aquest temps, d’aquesta calor que ens albira el canvi climàtic. Amb aquesta calor el cos i la ment es ralentitzen. Tenim sort les persones que tenim un sostre, accés a electricitat i aigua i aparells de refrigeració, ni que sigui un senzill ventilador. Amb aquesta mateixa calor hi ha gent sense sostre, sense accés a l’aigua, sense un senzill ventilador, amb punxes, tacs, reixes, barrots, allò que anomenen « arquitectura hostil » i que Collboni and the boys permeten a Barcelona. Amb aquesta calor, potser una mica més, veiem com a Palestina els colons es banyen en les basses que abans gestionaven palestins a casa seva per beure, per regar. Els colons, lladres ocupes, els roben la casa i no els permeten accés a l’aigua. Aquests matons i l’exèrcit del Polonès Genocida tapen les fonts i punts d’aigua al poble palestí, no només els bombardegen i els roben, també els volen matar de set, deshid...

En un article recent publicat a El Crític, la periodista Elena Parreño es feia ressò de l’estratègia que alguns municipis catalans estan seguint en relació amb l’establiment de quotes diferenciades d’accés a les seves piscines municipals. Mitjançant un pagament diferent entre les persones empadronades al municipi i aquelles que no ho estan, els ajuntaments d’aquestes localitats acaben generant marcades dinàmiques de segregació en el gaudi d’aquests equipaments tan necessaris en el moment actual. El catedràtic de ciència política de la Universitat de Girona Quim Brugué apunta, fins i tot, que podria tractar-se d’una mesura discriminatòria envers contextos socioeconòmics propers però empobrits. És a dir, a través de l’establiment d’aquesta entrada diferenciada, localitats com Matadepera, Sant Vicenç dels Horts, Cornellà del Terri, Tiana o Montgat seleccionarien, en certa manera, els usuaris de les seves instal·lacions. Es tractaria, així, de generar espais lliures de veïns pobres d’altre...