Sobre la familia
El primer amor no és el primer enamorament: el primer amor és el que rebem a casa, molt abans que siguem capaços de correspondre’l. La manera com ens han estimat d’infants és el primer pòsit del sediment sobre el qual estimarem d’adults. La família és el primer filtre que tenim de la vida i, lluny d’ideals propagandístics, també és el lloc on vivim els primers desenganys. Fins i tot els qui hem viscut en famílies on se’ns ha acollit, cuidat i guarit amb un amor pràcticament incondicional hem experimentat la ferida de no rebre la mena d’amor que necessitem. Fins i tot els qui tenim pocs retrets a fer a la nostra família d'origen ens plantegem si serem capaços de criar, educar i acompanyar com nosaltres ho hauríem necessitat —si és que els nostres fills necessiten el mateix. Totes les complexitats del món poden llegir-se en una taula amb una família, la que sigui, asseguda al seu voltant. Com qualsevol institució feta d’humans, a la família —entesa com a grau màxim d’intimita...