carrostia

Hi ha moments en què una democràcia s'examina a si mateixa, no a través de grans crisis, sinó en els detalls aparentment menors. És el cas de l'expedient que s'acaba d'obrir contra Sílvia Orriols al Parlament. Un procediment que permetrà la Comissió de l'Estatut dels Diputats (CED) proposar a la Mesa que se sancioni la líder d'Aliança Catalana per haver afirmat, des de la tribuna, que la diputada d'ERC Najat Driouech "normalitza la misogínia i el fonamentalisme islàmic" pel fet de portar vel. Aquestes paraules -agradi o no la seva forma- són una opinió política, una valoració ideològica sobre un debat profund i legítim dins de qualsevol societat democràtica. No són una injúria, ni una incitació a l'odi, ni una falsedat objectiva. Són, senzillament, una idea expressada lliurement dins la cambra legislativa per una representant escollida a les urnes. I si el Parlament considera que això pot sancionar-se, el que fa en realitat és posar en dubte la...

  Fixeu-vos que parlem de "nació", i no del nom de Catalunya. Una nació pot existir sense tenir nom, i fins i tot sense tenir territori -els gitanos encara avui, i els jueus durant segles-. Podríem parlar de nació catalana des del moment que existeix la llengua catalana: ja, per tant, als entorns dels segles XI i XI. Els espanyols -siguin del PP o del PSOE- que baladregen dient que la "nació espanyola" és la més antiga d'Europa, i fins i tot que la nació catalana no ha existit mai, s'ho haurien de fer mirar. No es comença a parlar de "llengua espanyola" fins als s. XVII, i Espanya no queda constituïda fins el 1714, però el nom oficial el rei no l'utilitza fins el segle XIX (Amadeu de Savoia). El dia 6 de juny de 1114, Ramon Berenguer III el Gran, sobirà de Catalunya i de Provença, va ordenar atacar Eivissa, en mans dels sarraïns. Un nodrit exèrcit de 75.000 homes i 900 cavalls, procedents del port de Blanes, va iniciar el més gran desem...

  Reduir Aliança Catalana a un fenomen d’odi és ignorar les causes profundes que expliquen el seu creixement polític i electoral. La seva irrupció ha estat tan ràpida com polèmica. En poc més de quatre anys, Sílvia Orriols ha passat de ser una regidora expulsada de Junts per Ripoll a liderar un partit amb representació al Parlament de Catalunya i capacitat per condicionar el debat públic. Aliança Catalana, la seva formació, és avui una de les peces més analitzades, i també més simplificades, de l’escenari polític català. Definida sovint com a “ultra” o “islamòfoba” per la majoria de mitjans i adversaris polítics, el seu projecte polític és, tanmateix, més complex i no s’explica únicament per l’agitació identitària. Darrere el seu creixement hi ha també desencís social, crisi institucional, cansament amb el procés independentista tradicional i una voluntat de trencar amb el que molts dels seus votants consideren un consens polític “escleròtic”. 1.     De la po...

Si Catalunya ja era nació el 1714, vol dir que els seus drets són previs a la Constitució i, per tant, té dret a l’autodeterminació L’acord de Brussel·les entre Junts i el PSOE, aixeca polseguera a Madrid. Per molts motius (l’amnistia sobretot), però també pel relat que fa del conflicte entre Catalunya i l’Estat, situant-ne les arrels a l’alba del 1714 amb l’abolició de les constitucions i institucions catalanes. Aquests dies aquest fet ha estat menystingut, però crec que és interessant perquè ens permet obrir un debat que els acadèmics espanyolistes sempre han volgut enterrar. Des de quan és una nació Catalunya? Resulta evident que si hi ha hagut durant segles un conflicte entre Catalunya i Castella-Espanya és perquè són dues nacions diferenciades. També és evident que si l’inici del conflicte se situa oficialment en el 1714, vol dir que Catalunya ja era una nació llavors. Cap sorpresa, pensaran molts lectors i, tanmateix, és una assumpció tremendament rellevant. Bona part del mainstr...

En muchos casos, las pequeñas empresas y los autónomos necesitan personal y surge la duda de si puede un familiar ayudar en un negocio sin estar asegurado. No, un familiar no puede ayudar en un negocio de manera habitual sin estar asegurado, a menos que la ayuda sea puntual y desinteresada. Cualquier colaboración regular debe estar dada de alta en la Seguridad Social, ya sea como autónomo colaborador si cumple los requisitos, o mediante un contrato laboral por cuenta ajena. La colaboración puntual y no remunerada es la única excepción, pero debe ser realmente ocasional para evitar problemas legales. Vamos a analizar todo desde el principio.   ¿Quiénes se consideran familiares de un autónomo? En primer lugar hay que empezar por tener claro a quiénes nos referimos cuando hablamos de familiares de autónomos. Se incluyen en este grupo los familiares del trabajador por cuenta propia por consanguinidad o afinidad hasta el segundo grado inclusive y, en su caso, por adopción. Entonces, los...

El concepte de ‘nació’ ha variat de significat amb el pas dels anys, però Catalunya sempre s’hi ha reconegut i durant centenars d’anys d’història ha estat reconeguda com a tal. Si s’accepta que una nació és un poble que es reconeix com a tal, no hi ha cap dubte que Catalunya n’és una   El concepte nació ha tingut significats canviants en el transcurs de la història, no sempre sinònims d’estat, regne o país, però generalment identificats amb comunitats amb una identitat pròpia, política o no. Que Catalunya és una comunitat política nacional des de fa centenars d’anys és un fet indiscutible i documentat. Més enllà de situar en el segle XI, quan els comtes catalans trenquen el deure de fidelitat als reis francs, el naixement d’una entitat política independent, Catalunya deixa de ser un topònim per esdevenir una entitat política seguint un procés de cohesió de diversos segles, com ha passat i passa amb totes les nacions, fruit d’un procés dinàmic i no d’una definició estàtica....

  Aliança Catalana ha sabut créixer oferint una versió simple, emocional i falsament trencadora dels problemes. Més que una resposta, l’extrema dreta és un desplaçament. Una manera d’emfasitzar i d’explotar electoralment el malestar, però no pas de resoldre’l. La versió nostrada d’aquest fantasma que recorre el món occidental, Aliança Catalana, ho exemplifica bé: aprofita les febleses del sistema, l’esgotament del Procés i el desencís social sense proposar res que no sigui rabejar-se contra un col·lectiu molt determinat (que no és precisament el més refractari a la llengua catalana) i generar encara més fragmentació. Però, sobretot, l’orriolisme desvia l’atenció del que hauria de ser l’eix central de la política catalana: la confrontació entre catalanitat i espanyolitat, entre sobirania i subordinació. L’auge d’aquesta opció s’alimenta de dues impotències: d’una banda, de la por alienadora de l’esquerra i dels partits independentistes a parlar amb rigor i claredat sobre qüest...