carrostia

Com a treballador d’una empresa funerària veig situacions molt doloroses. Famílies que no poden acomiadar-se de la seva persona estimada, en alguns casos ni tan sols veure-la, fent els tràmits de manera telemàtica, en la distància, amb molta incertesa. M’agradaria trencar una llança per les persones que treballen en aquest sector amb tan mala premsa. Persones d’atenció a les famílies, ambulàncies, assessors... que s’hi estan implicant d’una manera brutal i treballant moltíssimes hores per intentar donar el millor servei possible. Tot i els esforços, en moltes ocasions sentim frustració i impotència de no poder donar tota l’atenció i el suport a les famílies que ens agradaria. Els dies van passant, són moltes històries, moltes sensacions, i això ens afecta emocionalment. Vull donar ànims a tot el personal del sector i demanar sinceres disculpes a aquelles famílies que s’hagin pogut sentit mal ateses. Quan tot passi, . Jaume Dalmau Asensi Publicat a La Vanguardia el 26/

El resultat de les decisions dutes a terme només es poden qualificar amb una sola paraula “fracàs”. Obsessionat per imposar el fals relat de la unitat d’acció a tot l’estat, per així abordar la crisi de la pandèmia amb un comandament únic, ha suposat un fracàs en vides humanes i un total descontrol de la situació. Tothom es pregunta per què s’havia d’arrabassar a les autonomies les seves competències en matèries, fonamentalment, de salut i d’ordre públic? En recordar els atemptats que van succeir l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, provocat per una cèl·lula jihadista amb el resultat de 17 morts i 130 ferits i, on govern de l’estat es va quedar perplex en veure que, en tres dies, els mossos havien desarticulat la banda, havien mort alguns i empresonat a la resta d’integrants de la cèl·lula. La premsa internacional va felicitar el govern de la Generalitat i això no va agradar gens a Madrid. A fi que no pogués passar una cosa semblant, el govern central ha volgut evitar, tan

Como cada año, los contribuyentes ya pueden hacer su declaración de la renta. Para hacer la correspondiente al ejercicio de 2019, los técnicos de Hacienda (Gestha) salen, como es tradicional, al paso para advertir de posibles aspectos en los que el ciudadano podría no advertir y gracias a los cuales podrían beneficiarse más de lo que esperado. Detalles, peculiaridades en función de la región en la que se tributa o temas que a menudo pasan inadvertidos y que, sin embargo, puede reportar un alivio económico para los declarantes cuando acceden a su borrador en la Agencia Tributaria. Pese al estado de alarma, decretado para luchar contra el coronavirus y prorrogado, de momento, hasta 9 de mayo, el Ministerio de Hacienda ha confirmado el calendario de la campaña de la Renta de este año. Desde el día 1 de abril es posible presentar la declaración por internet, hasta el 25 de junio si el resultado es a ingresar, y hasta el cierre de campaña, el 30 de junio, si es a devolver o si

La declaración del Estado de Alarma en España por la crisis sanitaria del COVID-19 ha cambiado la vida de los ciudadanos y sitúa al país en un escenario sin precedentes . El coronavirus ha suprimido muchos de los derechos fundamentales, por ejemplo la libre circulación de personas, y ha llevado a los enfermos a fallecer en soledad, donde los sepelios se realizan con absoluta frialdad. Real Decreto-Ley 463/2020 La declaración del Estado de Alarma en España viene establecida por el Real Decreto-Ley 463/2020. Dentro de los puntos más controvertidos se encuentra el artículo 7, en el cual se limita la libre circulación de las personas. En este caso, no se establece una limitación para circular por la vía pública, lo que se hace es imponer una prohibición generalizada para ocupar los espacios públicos. Esto ha provocado más de medio millón de actas de proposición de sanción en todo el país; es decir, más de medio millón de multas. Esto ha llevado a la gente a preguntarse si se

"Començo a tenir la sospita que la parafernàlia que envolta el confinament i la gran quantitat d’incongruències no són casuals" No estic incitant ningú a incomplir la llei, però començo a tenir la sospita que la parafernàlia que envolta el confinament i la gran quantitat d’incongruències que es descobreixen cada dia en el tractament científic, polític i per tant també informatiu no són casuals . La qüestió és que la imatge de la constant privació de llibertat provoca més por de la que té la possibilitat del contagi. La dimensió d’aquesta pandèmia és absoluta i percentualment molt més petita que la d’aquella grip dita espanyola de començaments del segle XX. Per què ara tanta alarma? Per què es tracta aquesta pandèmia com mai es va tractar l’ebola o la sida? Per què van amunt i avall per països, territoris i moments les consignes sobre el que cal fer? Per què? A qui beneficia? Ahir sentia el ministre Ábalos dir que les circumstàncies demostren que és el temps d

Un acudit conegut. Un excursionista cau per un precipici. Aconsegueix subjectar-se. Demana auxili. Ningú contesta. Una veu, diu ser Déu, li aconsella: “Deixa’t caure; un àngel et portarà a un lloc segur”. L’accidentat pensa uns segons i crida: “Bé, gràcies, però… Hi ha algú més?”. Què ofereix el present? Com a consultor aplico benchrmarking: “Seguir als qui van davant, ho fan millor, per a copiar-los, superar-los”. Mai als qui ho fan pitjor. No sé què llançarà una auditoria sobre les autoritats espanyoles. Molt demostrarà què, des de fa anys una molt negativa gestió econòmica, política, de planificació, aplicació de recursos… Alemanya, els Països Baixos, qualifiquen de “cigala” a Espanya. Després del 2008, ells van disminuir el seu deute. Espanya l’augmentat constantment. Hi ha “balafiament” de recursos en infraestructures inútils, subvencions sense control, formació inaplicable, rescat a la banca. Supera els 162.000 milions d’euros. Comparem estructures polítiqu

20 d’octubre del 1899. Els gremis de Barcelona deixen de pagar nous tributs. Se senten enganyats pel govern del president conservador, i alhora regeneracionista, Francisco Silvela, que els havia promès una rebaixa de càrregues i la negociació d’un concert econòmic per a la demarcació de Barcelona. La polèmica, ja llavors, es plantejava com un acte de resistència passiva al pagament d’uns tributs aprovats per les Corts i la corona que tenien com a objectiu modernitzar la hisenda espanyola i fer front també, i principalment, a les despeses bèl·liques. Els botiguers opten per la protesta i la campanya s’estén ràpidament. Al cap de quatre dies, el 24 d’octubre, el govern espanyol decreta la suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona, i tres dies més tard, el 27, declara l’estat de guerra a petició del governador civil. L’autoritat militar emet un ban en què qualifica els fets de delicte de sedició i l’1 de novembre ingressen en presó preventiva cinc comerciants.