Sánchez i el seu plantejament contra la Covid-19

El resultat de les decisions dutes a terme només es poden qualificar amb una sola paraula “fracàs”.
Obsessionat per imposar el fals relat de la unitat d’acció a tot l’estat, per així abordar la crisi de la pandèmia amb un comandament únic, ha suposat un fracàs en vides humanes i un total descontrol de la situació.
Tothom es pregunta per què s’havia d’arrabassar a les autonomies les seves competències en matèries, fonamentalment, de salut i d’ordre públic?
En recordar els atemptats que van succeir l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, provocat per una cèl·lula jihadista amb el resultat de 17 morts i 130 ferits i, on govern de l’estat es va quedar perplex en veure que, en tres dies, els mossos havien desarticulat la banda, havien mort alguns i empresonat a la resta d’integrants de la cèl·lula.
La premsa internacional va felicitar el govern de la Generalitat i això no va agradar gens a Madrid. A fi que no pogués passar una cosa semblant, el govern central ha volgut evitar, tant sí com no, la possible comparació entre l’eficiència de les diferents autonomies i entre aquestes i el govern central amb el comandament únic centralitzat, el que ha suposat un retard enorme en el control del virus i ha comportat una gran demora en compres tan elementals com les màscares, respiradors o els tests per conèixer el nombre d’infectats.
Una comanda feta a la Xina no va ser atesa per negar-se a pagar pràcticament al comptat i voler-ho fer a 90 dies, es veu que no devia ser urgent o no apremiava cap urgència.
Van dir que tenien ja uns milers de tests i ben aviat tindrien un milió. Els tests van ser retornats per defectuosos. L’última vergonya s’ha produït aquesta setmana quan el Ministeri de Sanitat ha hagut de retirar centenars de milers de màscares que havien distribuït entre les comunitats autònomes i tenien com a destinataris els professionals sanitaris.
Diversos milions es van posar en circulació a tota Espanya (incloent-hi 1.414.000 a Catalunya) fins que l’hospital Parc Taulí de Sabadell va detectar que eren defectuoses, ja que el nivell de penetració del material filtrant ha de ser de menys del 6% i en aquestes màscares els dispositius de protecció s’elevaven en alguns casos al 30%. És a dir, un veritable nyap.
I si parlem del nombre de víctimes mortes pel coronavirus, una vegada Catalunya ha introduït, amb encert, un nou sistema de recompte i ha incorporat els morts fora dels centres hospitalaris? Madrid, en honor a la veritat, també s’ha afegit al sistema, que és molt més transparent, i ha passat de 7.000 morts a gairebé 13.000.
Algú pensa que amb aquest lamentable balanç de la gestió serà fàcil anar a la Unió Europea a demanar ajuts?
Pot explicar el govern perquè va trigar tant a decretar l’estat d’alarma? Perquè no va permetre que a Catalunya, País Basc i les Illes s’establís un confinament? Perquè a ports, aeroports i ferrocarrils es va permetre el desplaçament de la gent? Perquè no es va confinar Madrid, principal focus del Virus?.
Si el ministre Pedro Duque afirmava que foren coneixedors de la malaltia al gener i es posaren a treballar el 2 de febrer. Perquè s’ha trigat tant a fer les previsions de material necessàries? Fernando Simón, en les seves aparicions televisives, declarà inicialment que no calia preocupar-se; de mica en mica va anar canviant el discurs però, fins i tot, no va alertar del possible perill de la gran manifestació popular del 8 a març, dia de la dona. El 18 del mateix més es van decretar les primeres mesures que, com s’ha pogut veure eren del tot insuficients.
Obsessionats com estan a la Moncloa per fer de la pandèmia una campanya publicitària per la unitat sota el lema “aquest virus l’aturarem units” han convertit les compareixences públiques a la seu del govern espanyol en un acte castrense per sobre de qualsevol altra cosa.
Sembla que estem en una guerra en veure militars en les rodes de premsa en comptes d’experts en medicina i epidèmies.
Més de 20.000 víctimes mortals, el desgavell en la compra i distribució de material i la manca objectiva de mesures econòmiques adients… no son motius més que suficients per considerar que està fracassant?
Manel Mas

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana