Republica si

REPUBLICA SI, o, recuperar un auto govern de un estatut retallat i no refrendat per el poble Català+repressió+persecució+ocupació i submissió?
¿Qui decidirà?, ¿la aplastant majoria sobiranista en un referèndum, o una minoria de uns 20% de Catalans recolzats per les forces de la repressió i de un estat sostingut per governs que a la vegada sostinguts per els partits majoritaris mes corruptes i per tant mes des legitimats políticament i democràticament de L’UE i de occident?

Abans de seguir amb les meves reflexions he de dir que al meu parer el sobiranisme - independentisme ha cedit (espero temporalment) la iniciativa per un excés de prudència.

Jo personalment he estat un admirador de la estratègia i decisions del govern català fins a la resposta de Puigdemont als requeriments (ultimàtums) d’en Rajoy com a resposta a la ma estesa del President Puigdemont al diàleg sense condicions. 

Crec, que des del punt de vista del partit en joc, que la jugada idònia hauria segut proclamar solemnement LA REPUBLICA.
¿I ara que?

¿Ara que faria el sobiranista?

¿Que farà el independentisme?

¿Que farà el conjunt del poble de Catalunya?

¿Que farà el govern d’en PPSOEIC’s?

¿Que faran els Comuns+ Podem+ Podemos i confluencies?. Seguiran instal·lats en el nadar i guardar la roba en el ni carn ni peix en definitiva en la puta i la Ramoneta?

¿Per últim, que fera l’ UE, EEUU i la comunitat internacional que tots en ultima instància ens veurem obligats a acatar la seva arbitratge - mediació,(Sense sentir-nos humiliats ni derrotats)?
- Al meu humil judici crec sincerament que des del poble de Catalunya i pobles de Espanya fins a L’UE, EEUU I la comunitat internacional, la proclamació de la república catalana seria la acceptació de un mal menor a curt termini 3-6 mesos, i grans, immenses avantatges per a tothom especialment per els entranyables pobles de tot el estat espanyol ja que desembocaria en la definitiva reforma del Estat i la seva reconstrucció per poder navegar adequadament en el oceà de la comunitat internacional globalitzada del segle XXI.

- En canvi, retornar al passat empitjorat greument seria totalment impracticable i contraproduent ja que significaria mobilitzacions energitzades ja no per la il·lusió, esperança de un futur millor i mes digne en un marc de llibertat i democràcia de qualitat, les futures mobilitzacions serien energitzades per la inevitablement energia negativa de la ràbia i la frustració massiva que desembocaria en una greu desestabilització politico-popular, financera, econòmica, productiva, administrativa, que les ones expansives traspassaran fronteres i repercutiran gravement amb tote lògica històrica en el normal descorri de la vida política i econòmica de L’UE I com a conseqüència lògica de la economia, finances globals

- Crec que L’UE i la comunitat internacional hauria de prendre en consideració les reivindicacions mes justes i llegítimes del poble català, mediar i arbitrar i afrontar la seva responsabilitat prioritzant el bé comú internacional a mig i llarg termini a la opció cruel i per tant injusta i il·legítima de curt termini que significaria la repressió, opressió, persecució, mal tractament i ocupació jurídico-policial de un territori i poble Europeu històric, cívic, pacífic i pioner i motor en extenses àmbits de la cultura, de les ciències i del progrés en el sud de Europa.

- Entenc perfectament, no soc pas ingenu, que la comunitat internacional sempre prioritza els legítims interessos als legítims valors, però, en el cas que ens ocupa, crec sincerament que el pragmatisme característic de I’UE servirà millor als interessos globals optar per una solució preferiblement a mig i llarg termini ja que de lo contrari, (pa i repressió per avui, i fam i desestabilització desastrosa per demà).

- Ah! També L’UE hauria de ser realista amb la seva realitat sobre el terreny i trobar la formula democràtica per compatibilitzar la Europa dels estats i la Europa mes enriquidora i democràtica de Europa dels pobles i nacions. Crec totalment que si esdevenen situacions reals de aplicar el 155, es trobaran ara si, de forma publica amb el retret de gran part de l’UE i de la comunitat internacional.

M’agradaria saber que hi ha de cert que per apropar-se encara mes al mercat gasista d’Europa si realment tenim el vistiplau de Rusia; li falta solsamènt el sud d’Europa, ho podria aconseguir entrant a Catalunya i d’aquí expandir-se; la postura d’Israel es remoreja que tenim el seu vistiplau, de Noruega per entrar a la SEPA, de Suissa i Luxemburg quès devenen negociadors pro refusat per Rajoy. Això donaria al poble mes força de la que ens pensem.

La meva total confiança al Govern; el 1 d’octubre no s’havia de votar, la si o no declaració d’independència a fet posar molt nerviós al Rajoy pressionat per els “dictadors mes acèrrims) i el nostre President oferint diàleg i mes diàleg l’ha portat a dir que el divendres s’aprovarà el 155.

Tranquils, arribaran al 154 i plegaran.