El gir a la dreta d’Espanya

El pacte de dre­tes a Anda­lu­sia ja és un fet con­su­mat al Par­la­ment andalús i es tra­duirà aviat en un govern lide­rat pel Par­tit Popu­lar, amb la par­ti­ci­pació de Ciu­ta­dans i el suport impres­cin­di­ble de Vox, la ultra­dreta, que emer­geix com la gran gua­nya­dora d’aquest pacte.

Vox ha pas­sat de ser una força política­ment mar­gi­nal, neo­fran­quista i peri­llosa per a la democràcia, els drets i les lli­ber­tats a con­ver­tir-se en la clau del govern de canvi a la comu­ni­tat anda­lusa i la causa d’un gir a la dreta de la política espa­nyola.

El PP i Cs han blan­que­jat l’extrema dreta pel poder, per sor­tir-se’n a Anda­lu­sia i pre­pa­rar el nou cicle elec­to­ral amb l’assalt a La Mon­cloa com a objec­tiu final; és a dir, per interès par­ti­dista.

El preu és altíssim, ja que nor­ma­lit­zen i donen pro­ta­go­nisme a una for­mació clara­ment invo­lu­ci­o­nista i retrògrada, nostàlgica del fran­quisme, ober­ta­ment xenòfoba, mas­clista, homòfoba i anti­cons­ti­tu­ci­o­nal en qüesti­ons impor­tants com ara l’orga­nit­zació de l’Estat o els drets humans.

Les reper­cus­si­ons d’aquesta nova situ­ació encara s’han de veure, però de moment el PP accen­tua el gir a la dreta que ja havia apun­tat amb l’accés a la pre­sidència de Pablo Casado i el seu dis­curs azna­rista; Cs es treu la careta de cen­trista, cons­ti­tu­ci­o­na­lista i libe­ral, per demos­trar, ara també a Espa­nya, que no té cap pro­blema a mani­fes­tar-se, a col·labo­rar i a gover­nar al cos­tat de la ultra­dreta, per a sor­presa, única­ment, del seu can­di­dat a Bar­ce­lona, Manuel Valls.

La qüestió, però, és com­pro­var si aquesta inèrcia també afecta el PSOE i el govern de Pedro Sánchez o bé si el líder soci­a­lista és prou valent i cohe­rent per no dei­xar-se arros­se­gar cap a la dreta com han fet el PP i Cs.