El gir a la dreta d’Espanya
El pacte de dretes a Andalusia ja és un
fet consumat al Parlament andalús i es traduirà aviat en un govern liderat
pel Partit Popular, amb la participació de Ciutadans i el suport imprescindible
de Vox, la ultradreta, que emergeix com la gran guanyadora d’aquest pacte.
Vox ha passat de ser una força políticament
marginal, neofranquista i perillosa per a la democràcia, els drets i les
llibertats a convertir-se en la clau del govern de canvi a la comunitat
andalusa i la causa d’un gir a la dreta de la política espanyola.
El PP i Cs han blanquejat l’extrema dreta
pel poder, per sortir-se’n a Andalusia i preparar el nou cicle electoral
amb l’assalt a La Moncloa com a objectiu final; és a dir, per interès partidista.
El preu és altíssim, ja que normalitzen i
donen protagonisme a una formació clarament involucionista i
retrògrada, nostàlgica del franquisme, obertament xenòfoba, masclista,
homòfoba i anticonstitucional en qüestions importants com ara l’organització
de l’Estat o els drets humans.
Les repercussions d’aquesta nova situació
encara s’han de veure, però de moment el PP accentua el gir a la dreta que ja
havia apuntat amb l’accés a la presidència de Pablo Casado i el seu discurs
aznarista; Cs es treu la careta de centrista, constitucionalista i liberal,
per demostrar, ara també a Espanya, que no té cap problema a manifestar-se,
a col·laborar i a governar al costat de la ultradreta, per a sorpresa,
únicament, del seu candidat a Barcelona, Manuel Valls.
La qüestió, però, és comprovar si aquesta
inèrcia també afecta el PSOE i el govern de Pedro Sánchez o bé si el líder socialista
és prou valent i coherent per no deixar-se arrossegar cap a la dreta com
han fet el PP i Cs.
Comentarios
Publicar un comentario