Benvolgut Joan Manuel Serrat

Què ha estat de tu? T'has fet activista contra el referèndum. No té garanties, dius... Garanties de qui? Ho ha de validar Aznar, Rivera... El rei potser? On resta allò de que “Encara tens força, no tens l’ànima morta i et sents bullir la sang?” On resta allò que cridaves de què “Para la LIBERTAD, sangro, lucho y pervivo...?” Tu, avui, per la llibertat no fas una merda, Joan Manuel, i no, no ”sangras”. Les taques a la teva camisa blanca no son de sang, son gotes de Rioja dels guateques al barri de Salamanca. Què li expliques avui al fill que plora al seu pare perquè en el seu país “El riu ja no és el riu, que ja no canta, que rellisca com un barb... i mor sota un pam d’escuma blanca?” Ens aniquilen, Joan Manuel, i si segueixes frívolament entretingut entre corrida i corrida, algun dia et preguntaràs referint-te a la teva terra: “Ella qui sap on és, ella qui sap on para... La vaig abandonar i mai més, no he tornat a trobar-la...” “Mentre tu cantes de matinada, la vila és adormida encara?” No Joan Manuel, mentre tu cantes de matinada, la vila va despertar fa temps sent molts els que estem deixant la nostra pell per la teva dignitat... “Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà… Sense trobar ningú, com ahir, com demà… Hi ha un missal adormit, damunt de la tauleta...I un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta…” Recordes? La tieta va plorar molt, Joan Manuel, molt... Però ahir, com avui, no vas moure un dit per ella. Lluis Carrasco Amb dol i molt;t'acompanyo amb el crit.