Catalunya, una mica de cuina i verduretes!!

Nosaltres som molt “de la ceba”, tot i que d’altres són més “del porro”. Creiem que cal “posar els pebrots sobre la taula” per tal de poder “remenar les cireres” d’una vegada. Aquest país ha de deixar de ser "una bleda assolellada”. N’estem farts de “fotre’ns pinyes” i que ens “donin carbasses”. Sempre “n’hem sortit escaldats” amb Espanya. Ara, finalment, els hem passat “una patata calenta”, perquè ja “s’ha acabat el bròquil”. Els independentistes estem “sortint com bolets”, i hem de continuar “fent bullir l’olla”. Hem passat tres-cents anys on “el més calent era a l’aigüera”, però ara tenim “els ulls oberts com a taronges” i ja no ens posem “vermells com un tomàquet” quan enlairem l’estelada. Volem seguir fent aquest “xup-xup” perquè és l’única manera de poder “guanyar-nos les garrofes” com cal. L’estat espanyol “ja ha begut oli”, amb nosaltres. “Més clar: l’aigua”, i “si no volien brou, doncs dues tasses”. Que no "se'ns en va l'olla", que ja fa temps que tenim "papallones a l'estómac", i que tot i que som un "tros de pa", ARA VOLEM VOTAR i "que per trencar el gel", a Madrid ens haurien de donar la independència! "N'estem farts", potser el Rajoy i companyia "estan tocats del bolet". Però els catalans volem "tallar el bacallà"; ara és el moment de "partir peres". Han "begut oli": ja no aguantem més temps "amb l'aigua al coll", i ara toca "agafar la paella pel mànec"; encara que se'ns farà "més llarg que un dia sense pa". ¡ Ah i "qui menja sopes se les pensa totes"*!!!! La cuina catalana ho explica tot molt clar