Que mentir i desinformar no sigui rentable

 

“El repte és ara que mentir i desinformar no sigui rentable”. Ho ha dit la periodista Montse Domínguez amb tota la raó del món en la cloenda d’unes jornades de debats organitzades per Infolibre. El gran problema que té avui el periodisme, i m’atreviria a dir que la política, és que les mentides i la desinformació resulten rentables als que les difonen.

Les mentides fa temps que no es dissimulen. S’emeten amb l’objectiu d’enganyar qui les entoma i no importa si són evidenciades públicament. Es tracta de provocar reaccions entre la gent, sovint concebudes per arrencar vots i si s’aconsegueix enredar-la, fer-la enfadar i encabronar-la contra els adversaris polítics i ideològics dels que menteixen descaradament la fita està assolida.

Cal mentir i tenir poca vergonya, és evident. Poca vergonya, pocs escrúpols i poca dignitat. La finalitat justifica els mitjans. I la veritat fa nosa.

La crisi de Ceuta és una font d’exemples inesgotable d’aquesta manera d’actuar. El diputat del PP, Antonio Hernando, i el vicesecretari d’Ideari Polític de les joventuts d’aquest partit, Jon Echeverría, han estat dos dels que amb més catxasa han jugat aquesta carta bruta. Tots dos van difondre a X una imatge del president del govern, Pedro Sánchez, i la seva esposa, Begoña Gómez, en un telecadira a Andorra acompanyada de comentaris insultant-los per anar-se’n de vacances malgrat la crisi de convivència que es viu a Ceuta aquests dies. La foto s’havia fet el 2024. Echeverría ho sabia, perquè quan la va difondre va retallar la data que venia impresa a la part inferior de la imatge. “Les àvies de Ceuta tancades a casa i aquest tio de telecadira a Andorra. Traïdor”, va escriure tot i saber que estava mentint. Impunitat absoluta. Ni tan sols s’ha preocupat d’esborrar el post.

Echeverría es va comportar d’aquesta manera tan indigna des d’algun despatx on va perpetrar la malifeta. Hernando ho va fer a cara descoberta. En una comissió del Congrés per tractar la crisi de Ceuta va fer grans riallades quan un diputat socialista li va tirar en cara la seva mentida flagrant. Del que es tractava és de justificar els crits de “Pedro Sánchez, hijo de puta” que no falten mai a les manifestacions de la dreta i la ultradreta o les declaracions davant de càmeres o telèfons mòbils de veïns de Ceuta recriminant al president del govern una excursió andorrana que no ha fet.

Els mitjans de la Fachosfera juguen aquesta carta sense amagar-se’n. L’ABC va ser el que va llençar la pedra de les falses vacances de Sánchez a Andorra. Ho va fer una de les capdavanteres de les clavegueres de PP i Vox als mitjans de comunicació, Ketty Garat. Fitxada pel diari dretà procedent del pamflet The Objective, va pretendre un cop confirmada la seva mentida que el viatge s’havia suspès gràcies a la seva informació. Una de les conseqüències d’aquesta desinformació és que TeleMadrid va enviar un periodista a la porta de l’hotel on se suposava que estaven Sánchez i la seva esposa. Va fer el ridícul, clar. Però per la dreta i l’extrema dreta, Garat és una heroïna de la lluita contra el sanchisme i el pobre periodista que va fer el pena a Andorra podrà explicar l’anècdota als seus familiars i amics quan repassi la seva trajectòria professional.

Em recorda els entrenadors que demanen els seus futbolistes que juguin brut i que lesionin o treguin de polleguera els seus rivals perquè el que importa és guanyar, sigui com sigui. En termes esportius n’hi diuen ser “resultadista”. PP i Vox, “tanto monta, monta tanto”, són “resultadistes”. I les mentides són necessàries per obtenir els resultats polítics i electorals que desitgen.

En el cas de Ceuta hem vist de tot. Hem vist imatges que ens asseguraven que eren d’uns migrants marroquins assaltant la casa d’uns avis però que corresponien a uns fets que es van produir a Buenos Aires, el 2023. Hem vist un policia marroquí obrint la porta de la frontera perquè hi entressin migrants que resulta que va passar ara fa cinc anys. Un immigrant ferit que era un palestí víctima de l’exèrcit d’Israel. Un home arrencant una creu d’una església que en comptes de ser de Ceuta era de l’Índia. Una noia assetjada per uns joves magribins era un vídeo extret d’una pel·lícula de ficció algeriana.

La Derecha Diario, mitjà creat per l’ultradretà Javier Negre, escrivia fa uns dies aquest post: “ESPANYA ES VA SUICIDAR. Un immigrant marroquí VA APUNYALAR al coll i va assassinar un home a plena llum del dia a Ceuta, deixant-lo dessagnar enmig del carrer”. S’ho va inventar. No va passar. Però allà queda el missatge i els seus efectes sobre qui ho llegeix. Negre va crear aquest diari amb Fernando Cerimedo, un soci que acaba d’entrar a la presó acusat d’intentar assassinar una ex-companya a qui ha deixat embarassada i que tenia als seus locals una granja de bots per multiplicar la presència de les seves mentides i desinformacions a les xarxes socials. Cerimedo i el seus bots estan en la base de l’arribada a la presidència de personatges ultradretans a l’Argentina, Bolívia, Xile, Equador o Perú.

A aquesta colla els ha resultat rentable. Fins quan ho serà?

Siscu Baiges