Parlem seriosament de l’amnistia

 

Un informe del Consell d’Europa urgeix Espanya a alliberar els presos polítics catalans i a retirar els càrrecs d’extradició contra els exiliats.

En l’aprovació d’aquest informe, la EU Comissió Jurídica i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

1. Admet que les i els líders independentistes empresonats són presos i preses polítiques.
2. Convida Espanya a reformar el Codi Penal, concretament els delictes de rebel·lió i sedició.
3. Reconeix que l’1 d’octubre no hi va haver violència per part de la ciutadania.
4. Proposa la via del diàleg i la resolució democràtica.

Els membres del PP i el PSOE que formen part de la comissió estan nerviosos, i ja han dit que hi presentaran vots particulars en contra…

Què és una amnistia i en què es diferencia d’un indult?

Segons la RAE, una amnistia es tracta d’una “forma d’exercici del dret de gràcia que correspon als poders públics”. A diferència de l’indult, que es basa en raons d’equitat i es concedeix individualment, l’amnistia té naturalesa col·lectiva i s’ordena per raons d’ordre polític de caràcter extraordinari com el terme d’una guerra civil o un període d’excepció.

Diferents juristes consideren que un indult suposa el perdó d’una pena, però no del delicte indulto, es tracta d’una mesura de gràcia, que permet la remissió total o parcial de penes als condemnats per sentència ferma, que atorga el Rei, a proposta del ministre de Justícia, prèvia deliberació del Consell de Ministres. En 2021 el Consell de Ministres va aprovar la concessió d’indults als nou condemnats a penes de presó en el judici del procés. A Espanya s’han produït més de 10.000 indults des de l’any 1996.

En el cas d’amnistia, suposa no sols el perdó de la pena sinó també del delicte, per la qual cosa significaria l’oblit legal, fins i tot per a persones que no hagin estat jutjades. La Constitució no l’esmenta expressament. En aquest sentit, no hi ha consens sobre si la Carta Magna prohibeix les amnisties i, de moment, el Tribunal Constitucional no s’ha pronunciat.

A Espanya, l’única amnistia aprovada ha estat la Llei d’Amnistia de 1977, que afectava els presos amb delictes comesos abans de la seva promulgació. Va ser una de les primeres lleis de la Transició. Algunes veus sol·liciten que sigui revisada, perquè va suposar deixar enrere delictes de sang, tortures i presó, considerats polítics durant la Dictadura franquista. Aquesta llei ha estat criticada en tres ocasions per Nacions Unides.

A Espanya s’han produït tres amnisties fiscals, en les quals, “s’eximeix del compliment total o parcial de les obligacions tributàries a aquells que no les van complir en el seu moment”.

La primera va ser en 1984, permetent aflorar els diners a través de la compra de pagarés públics. La segona en 1991, permetent-se comprar deute públic amb diners evadits a un interès del 2%. I la tercera i més recent en 2012 com a “declaració tributària especial” per a aflorar diners amb una taxa impositiva del 10%, inferior a la que hagués correspost. Aquesta última amnistia va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional i, des de 2021, estan prohibides per llei les amnisties fiscals.

Si analitzem les amnisties que Espanya ha fet, a la dreta espanyola (PP, VOX, CC i Societat Civil Catalana entre d’altres) els hauria de caure la cara de vergonya. Han arribat a amnistiar franquistes per delictes comesos durant la dictadura (diversos organismes com Amnistia Internacional o l’ONU ho han criticat). L’Estat espanyol no està avergonyit en veure que dues ex colònies, Xile i Argentina, han jutjat als membres que, en el seu moment van cometre delictes en les seves respectives dictadures?

Les amnisties fiscals no han estat una forma de “premiar” als rics i estafadors que no pagaven els impostos que els pertocaven i els han permès blanquejar “diner negre”? Els beneficiaris són sempre els mateixos, Ara tota aquesta colla es manifesten contra una possible amnistia, però l’any 1977 no van obrir la boca o potser si per celebrar una amnistia infame que els beneficiava?