Senyores i senyors polítics d’ERC, CUP, Pdecat… On sou?


Pica-baralles, desqualificacions, insults, egoisme…
Al principi provocàveu incredulitat, més tard ràbia, i ara…
Simplement pena.
Una profunda pena veient com us carregueu la lluita de moltes generacions.
Heu dinamitat l’esperit de l’1 d’octubre, un dia que ja és exemple i història política d’Europa.
Us heu empoderat des de les llàgrimes de cel•les amb innocents, convertint la seva noble lluita en destrucció i canviat el mot “Llibertat” pel tacticisme polític més vergonyós que hom pot recordar.
Us heu intercanviat els papers, i ara, ERC resulta electoralment demolidora amb el discurs dels antics convergents, i els post-convergents s’enfonsen amb el discurs que abans defensaven els republicans, i amb això demostreu no només que sou iguals, sinó que podríeu perfectament treballar junts i en perfecta unitat.
Però no ho feu.
El problema?
Les poltrones de vellut on us hem col•locat i per les que us traieu el ulls.
I ara que ens direu?
Que ens agermanem a la diada i no oblidem comprar la samarreta blau turquesa i un barret a joc?
Tant de bo us quedeu sols a la plaça Espanya, però no per manca de mobilització del poble, no…
Sinó perquè aquest, com una sola veu i amb un nou líder, us deixi plantats i marxi massivament a Lledoners a envoltar la presó amb la dignitat sobre la que avui us cagueu i baralleu agafats a una acta de diputat.
Una acta de diputat que aquí i allà, no ho oblideu, en realitat és nostra.
Lluis Carrasco

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana