Senyores i senyors polítics d’ERC, CUP, Pdecat… On sou?


Pica-baralles, desqualificacions, insults, egoisme…
Al principi provocàveu incredulitat, més tard ràbia, i ara…
Simplement pena.
Una profunda pena veient com us carregueu la lluita de moltes generacions.
Heu dinamitat l’esperit de l’1 d’octubre, un dia que ja és exemple i història política d’Europa.
Us heu empoderat des de les llàgrimes de cel•les amb innocents, convertint la seva noble lluita en destrucció i canviat el mot “Llibertat” pel tacticisme polític més vergonyós que hom pot recordar.
Us heu intercanviat els papers, i ara, ERC resulta electoralment demolidora amb el discurs dels antics convergents, i els post-convergents s’enfonsen amb el discurs que abans defensaven els republicans, i amb això demostreu no només que sou iguals, sinó que podríeu perfectament treballar junts i en perfecta unitat.
Però no ho feu.
El problema?
Les poltrones de vellut on us hem col•locat i per les que us traieu el ulls.
I ara que ens direu?
Que ens agermanem a la diada i no oblidem comprar la samarreta blau turquesa i un barret a joc?
Tant de bo us quedeu sols a la plaça Espanya, però no per manca de mobilització del poble, no…
Sinó perquè aquest, com una sola veu i amb un nou líder, us deixi plantats i marxi massivament a Lledoners a envoltar la presó amb la dignitat sobre la que avui us cagueu i baralleu agafats a una acta de diputat.
Una acta de diputat que aquí i allà, no ho oblideu, en realitat és nostra.
Lluis Carrasco

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ganar una guerra sin armas. Pero con dos “balas en la recamara”

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El banc (central) dels acusats