Senyores i senyors polítics d’ERC, CUP, Pdecat… On sou?
Pica-baralles, desqualificacions, insults,
egoisme…
Al principi provocàveu incredulitat, més tard
ràbia, i ara…
Simplement pena.
Una profunda pena veient com us carregueu la
lluita de moltes generacions.
Heu dinamitat l’esperit de l’1 d’octubre, un dia
que ja és exemple i història política d’Europa.
Us heu empoderat des de les llàgrimes de cel•les
amb innocents, convertint la seva noble lluita en destrucció i canviat el mot
“Llibertat” pel tacticisme polític més vergonyós que hom pot recordar.
Us heu intercanviat els papers, i ara, ERC
resulta electoralment demolidora amb el discurs dels antics convergents, i els
post-convergents s’enfonsen amb el discurs que abans defensaven els
republicans, i amb això demostreu no només que sou iguals, sinó que podríeu
perfectament treballar junts i en perfecta unitat.
Però no ho feu.
El problema?
Les poltrones de vellut on us hem col•locat i
per les que us traieu el ulls.
I ara que ens direu?
I ara que ens direu?
Que ens agermanem a la diada i no oblidem
comprar la samarreta blau turquesa i un barret a joc?
Tant de bo us quedeu sols a la plaça Espanya,
però no per manca de mobilització del poble, no…
Sinó perquè aquest, com una sola veu i amb un
nou líder, us deixi plantats i marxi massivament a Lledoners a envoltar la
presó amb la dignitat sobre la que avui us cagueu i baralleu agafats a una acta
de diputat.
Una acta de diputat que aquí i allà, no ho
oblideu, en realitat és nostra.
Lluis
Carrasco
Comentarios
Publicar un comentario