Cap a on s’orienta Espanya, Catalunya?
Quan una organitzacio dedica mes esforç a apuntalar mantener-se, que a innovar-se al futur, comença a morir. Dos diagnòstics formulats sobre Espanya… 1. Els dos partits que s’han concordat per a alternar-se pacíficament en el poder són dos ramats d’homes que no aspiren més que a pasturar en el pressupost. Manquen d’ideals, cap finalitat elevada els mou; no milloraran gens ni mica les condicions de vida d’aquesta infeliç raça, paupèrrima i analfabeta. Passaran els uns després dels altres deixant tot com avui es troba, i portaran a Espanya a un estat de consumpció que, de fix, ha d’acabar en mort. No escometran […] ni l’econòmic, ni l’educatiu; no faran més que burocràcia pura, caciquisme, estèril treball de recomanacions, favors als companys, legislar sense cap eficàcia pràctica, i avanci amb els fanalets… Si res es pot esperar dels monàrquics, tampoc hem de tenir fe en el ramat revolucionari […] No crec ni en els revolucionaris de nou encuny ni en els antediluvians […].