Voleu que parlem d’immigració i delinqüència? Vinga, va
Al menys servirà per a argumentar enfront dels “cunyats” de sempre que tenen un discurs
monocolor, estrident i reaccionari.
L'esquerra
ha de canviar l'enfocament sobre els problemes de la immigració: el problema no
és que siguin estrangers, sinó que són pobres.
El periodista Jordi Basté, l’home més
escoltat pels catalans cada matí, feia al seu davantal de RAC1, una reflexió
que l’esquerra intel·lectual no hauria de menystenir: “La victòria de Donald
Trump posa sobre la taula un debat: el debat de la immigració. I això no és
xenofòbia, ans al contrari: és demanar que fem el debat per evitar que manin
els que la practiquen. La immigració és un problema a partir del moment en què
no se’n pot parlar, per l’enquistament d’uns i la por d’uns altres. La
immigració és un problema com quan algú se salta la cua, i quan algú se salta
la cua, sobresurt la tribu, i les tribus han existit sempre. I el debat sobre
la immigració és necessari, i estem fent tard”. No hauríem de menystenir
aquesta idea de Basté perquè crec que
1) és el que pensa bona part de la gent
normal a Catalunya i
2)
tinc la sensació que alguns dels que volen fer “el debat de la immigració” posarien el focus en un lloc
completament equivocat.
Podem parlar d’immigració tant com vulgueu.
Tot i que a mi em sembla que hi ha gent que no vol parlar d’immigració, sinó
d’immigració i delinqüència, d’immigració i s’emporten totes les ajudes,
d’immigració i els musulmans no s’integren en la nostra cultura.
Ho
deien fa poc a Verificat: segons una enquesta del Centre d’Investigacions
Sociològiques, quan als espanyols els pregunten la seva opinió sobre els
estrangers, el primer aspecte negatiu que en destaquen és la delinqüència. Tot
i això, no s’ha demostrat cap relació causal entre més migrants i més
criminalitat. “L’exemple més clar que ho
desmenteix és que la taxa de criminalitat a Catalunya s’ha reduït un punt entre
el 2000 i el 2021, mentre que el nombre d’estrangers s’ha multiplicat per set
en el mateix període”.
Però
les dades ja no importen en un món de xarxes socials, fake news i gent cridant
a les tertúlies per tenir raó. Si seguim centrant el debat en prime time dels
mitjans de comunicació en falsos debats, no contribuirem a entendre “el problema de la immigració”. No
pensis en un elefant, que deia Lakoff. Doncs, ja hi has pensat.
Les
dades desmenteixen “el problema de la
immigració”
Podria escriure un article amb totes les
dades sobre immigració que neguen la relació entre immigració i delinqüència, o
que desmenteixen rumors com que reben més ajudes socials pel fet de ser
estrangers, o que neguen la idea que els alumnes nouvinguts abaixen per se el
nivell de l’educació pública.
Podria dir que 7 de cada 10 beques de
menjador són per a menors de pares amb nacionalitat espanyola.
Podria dir que menys de l’1% dels
pensionistes són estrangers.
Podria dir que només el 15,1% dels usuaris
dels serveis socials van ser estrangers (dada del 2015) i només el 9,7% dels
beneficiaris de prestacions per desocupació són estrangers (dada del 2017).
Però
totes aquestes dades, xifres i percentatges no servirien de res per als no
convençuts. Els companys de Verificat, i abans els de Mèdia.cat o els
d’Antirumors, i molts periodistes als mitjans de comunicació, porten 20 anys
donant dades sobre les migracions que desmenteixen totes les falsedats de
l’extrema dreta (o de la dreta i l’esquerra) xenòfoba. I, encara, hi ha qui diu
que no se’n pot parlar d’immigració!
Però és que la veritat i la mentida ja no
importen en debats tan emocionals i enquistats: importa el marc. Si poses el
marc immigració i delinqüència, el mal ja està fet. No importa quina sigui la
dada real. Cadascú creurà el que ja pensava abans, i ho reforçarà amb les dades
d’un digital fatxa, d’un whatsapp que li va enviar un amic o el que ha vist a
Twitter.
La gent tendeix a creure allò que vol
creure. És el biaix de confirmació. Les persones solen recordar millor la
informació que confirma els seus objectius o desitjos. Filtren la informació
per adaptar-la als seus judicis previs. Són considerablement més reticents a
acceptar els fets que contradiuen les creences.
Tot
i això, la informació sí que pot influir quan està emmarcada amb una intenció
determinada. “L’emmarcat és el procés de
seleccionar i fer ressaltar alguns aspectes dels esdeveniments i establir
relacions entre aquests per tal de promoure una determinada interpretació”,
segons el lingüista i científic cognitiu George Lakoff.
I si
fos veritat que la policia engarjola més migrants que autòctons?
Però,
a més a més, pensem-hi un moment: i si fos veritat que la policia engarjola més
migrants que autòctons? A Catalunya, el 2020 hi va haver 3,2 condemnats per
1.000 persones de nacionalitat espanyola, mentre que la taxa de condemnes entre
els estrangers és d’11,2 cada 1.000.
Què fem, doncs?
I si fos veritat que, tenint en compte que
més del 50% dels migrants estan en risc de pobresa, reben més ajudes socials
que un català autòcton?
I si fos veritat que, en una comunitat on
es parlen més de 300 llengües, el català pot tenir més dificultats per sobreviure?
I si fos veritat que, en una escola amb un
70% de nens i nenes que acaben d’arribar al país i que, alhora, pateixen una
situació econòmica xunga a casa, hi ha més risc d’abandonament escolar?
Si fos veritat, què?
Si fos veritat, expulsaríem tots els
immigrants, Sílvia Orriols?
Si
fos veritat, aleshores, ja no ens solidaritzaríem amb els migrants i refugiats
que arriben?
No
mola gens tenir aquesta visió utilitarista de la immigració. Perquè, si no,
quan les dades ja no ens serveixin per explicar “les bondats” de la immigració, què farem? Mentre la immigració
sigui bona, fantàstica i no causi cap problema, els acceptem; però, si alguns
migrants causen algun “problema” o, simplement, pel fet de ser persones
acabades d’arribar tenen o pateixen algun “problema”, aleshores, la immigració
ja no és tan bona?
Aquest
és un marc del debat molt perillós. I, no, no és bonisme: al revés, cal ser
conscients que hi haurà problemes, i que hi haurà conflictes, i que no tot és
de color rosa, però per justícia, els conflictes s’han de solucionar, però cal
solucionar-los de veritat, no amb falses solucions impossibles de realitzar com
les que ofereix l’extrema dreta.
Parlem de les causes? ‘Follow the money’
La clau és canviar l’enfocament del debat:
el “problema de la immigració” no és
la delinqüència, ni tan sols la integració, ni l’ús del català, ni l’escola.
Quan els xenòfobs veuen un àrab ric i amb
petrodòlars a la butxaca, li posen una catifa vermella.
Quan els xenòfobs veuen un rus o un
ucraïnès blanc, ros i d’ulls blaus, tot són facilitats.
Una sinagoga o una església evangèlica no
representen un problema al barri, però un oratori musulmà abaixa el preu dels
pisos? Per què hi ha “problemes” si
l’immigrant és marroquí o colombià, i no hi ha “problemes” si és alemany o canadenc?
El
problema no és l’origen de les persones, sinó el seu nivell econòmic, és que
són pobres. I, com que són pobres, doncs, lògicament tenen més problemes. Ells,
us ho recordo, ells tenen problemes, no nosaltres.
El problema de la immigració és haver de
deixar casa teva, la teva família i gastar tots els diners estalviats en un
viatge en el qual podries morir.
El
problema de la immigració és arribar a un lloc nou, on no et lloguen un pis pel
teu accent, on no et donen feina pel teu color de pell, on no et fan un
contracte perquè no tens papers, on t’emportes els teus fills trencant les
seves vides enmig de la infància o l’adolescència.
Creieu realment que un dona veneçolana, de
30 anys i amb dos fills, amb estudis superiors i amb una xarxa de suport, amics
i família fantàstica a casa seva té moltes ganes de venir a viure a un suburbi
de Cornellà, Vic o Ripoll i treballar 24/7 cuidant dels nostres avis i àvies
amb demència?
Si l’Estat fes un pla Marshall a la
interna, per fer revertir la situació de pobresa, precarietat i exclusió en què
han de sobreviure molts migrants acabats d’arribar, probablement hi hauria
menys “problemes de la immigració”.
Si voleu parlar d’immigració, aleshores
caldrà parlar de les causes de la immigració, i no només parlar de les
conseqüències que no us agraden, oi? Podem parlar de per què el Fons Monetari
Internacional i el Banc Mundial fan informes que diuen que la Unió Europea
necessita 60 milions de migrants abans del 2050.
Podem parlar del mercat laboral a Europa,
de l’envelliment de la població, de qui vol fer les tasques més dures i
explotades?
Podem
parlar de per què els empresaris del turisme i de la restauració no troben
personal per pencar a l’estiu, i quants diners paguen si el treballador és
migrant. Podem parlar de qui guanya i qui perd amb la mà d’obra que arriba a
Europa des del Sud. Follow the money!, i entendreu millor això dels “problemes de la immigració”.
Parlem sobre immigració?
Parlem de per què una samarreta feta a
Bangladesh o al Vietnam val 6 euros en una gran cadena de roba al passeig de
Gràcia.
Parlem de com s’extreu el coltan al Congo
per als nostres telèfons mòbils o del que està passant amb el liti a Bolívia
que necessiten les nostres plaques solars? O de quantes hores de feina ha de
fer un xinès a la fàbrica d’Apple a Zhengzhou? I si parlem de la violència a
Mèxic i a l’Amèrica Central per culpa dels càrtels de la droga que consumiu?
De fet, podríem anar més enrere, i parlar
del deute colonial i postcolonial que té Europa amb la majoria dels països de
l’Àfrica o del Sud-est asiàtic, i de les relacions neocolonials de les empreses
transnacionals al Sud.
Parlem del fet que els Estats Units o
França han donat suport als cops d’estat de dictadors sanguinaris cada cop que
un país del Sud aixecava el cap per apoderar-se dels seus propis recursos
naturals.
Podem parlar del paper de les potències
occidentals en les guerres de Síria, de l’Afganistan o de l’Iraq des de fa mig
segle, i així parlarem de Patrice Lumumba, de Thomas Sankara i de Salvador
Allende, i també parlarem de quines empreses feien negoci amb l’urani del Níger
o el petroli de l’Equador. Oh, i també parlarem de les relacions entre la
monarquia espanyola i el rei del Marroc, i com no ens importa que allà no es
respectin els drets humans mentre les empreses espanyoles (i catalanes) puguin
fer negoci allà.
És
que, si voleu parlar d’immigració, serà genial, perquè podrem parlar de tot
això.
L’esquerra
fa, com a mínim, 20 anys que parla d’immigració. Jo no he sentit pràcticament
mai cap discurs bonista, ni naïf, ni ingenu als pensadors i activistes socials
sobre les migracions. El problema que teniu és que l’esquerra fa un discurs
sobre les migracions que no us agrada perquè us recorda coses que preferiu no
saber o no mirar. No és woke; és anticapitalista i antiracista.
Si
voleu, parlem d’immigració… Però aleshores parlem de tot això? O hem de parlar
només de delinqüència, de màfies i de no sé què més?
Sergi Picazo
Comentarios
Publicar un comentario