Els jutges “imparteixen justícia”, no són la Justícia

 Gent de “bona calaña”

L'obertura de l'any judicial, presidida pel Rei Felip VI, va estar marcada per tensions, absències polítiques i crítiques creuades entre jutges i Govern

Com era previsible, després de dies d’escalfar l’ambient, anunciar absències i demanar la no assistència, l’obertura de l’any judicial que ha presidit el rei Felip VI (quin maldecap li ha tocat, però per això cobra i en aquestes circumstàncies ho fa bé) ha estat marcada per la tensió, gestos nerviosos, aplaudiments i crispació.

Un acte que havia de ser institucional simplement ha estat carregat de política, d’interessos, de pols d’una part de la judicatura: política per tot arreu, encara que alguns jutges i jutgesses venguin la separació de poders i després ells mateixos no la compleixin.

Iniciava l’acte el fiscal general de l’Estat, nerviós —no és per menys—, i ho feia fent referència al seu tema personal d’estar investigat pel cas de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid.

Ho feia per afirmar que és innocent i que creu en la justícia.

Dit això, ha continuat llegint els 36 fulls que portava escrits per presentar la memòria anual del seu departament.

En acabar la seva intervenció, aplaudida per una part dels assistents, li tocava el torn, cedit també pel rei, a la presidenta del Suprem, Isabel Perelló. Pressionada per un sector de la judicatura, no li va quedar més remei —segur?— que parlar de les declaracions del president del Govern, a les quals titlla d’“inoportunes i rebutjables, les desqualificacions a jutges per part dels poders”.

Per a Perelló: “Aquesta manera de procedir mina de manera directa la confiança en la Justícia”. També va ser aplaudida, més estona que el seu antecessor.

En l’entrevista de dilluns al president del Govern, Pedro Sánchez, a TVE, amb la nova conductora de les notícies de les 9, va tornar a sortir la clàssica pregunta del procedir dels jutges.

Com era d’esperar, va tornar a dir que “hi ha jutges, una minoria, que fan política i polítics que volen fer de jutges”. No és l’única ocasió en què ha fet aquesta afirmació. Veient el que està passant amb algunes senyories, és normal que tingui aquesta opinió.

El problema és el corporativisme d’aquest sector, que té la pell molt sensible, es creuen intocables i ningú pot fer comentaris que no els agradin. No tots els jutges opinen el mateix, ni Sánchez s’ha ficat amb tots ells. Les senyories han d’acceptar que no són angelets, que són humans, que s’equivoquen, que opinen a les xarxes amb uns comentaris impropis que allunyen molt la independència de la judicatura que reclamen, però que no practiquen. No cal donar noms perquè són notícia cada dia als mitjans: jutges estrella que es creuen intocables.

Els jutges no són la justícia, l’imparteixen i, en alguns casos, hi ha dubtes que sigui així. Ho són tots? No, però en són uns quants.

Els jutges han d’actuar amb rectitud i la justícia no ha de ser un favor, sinó un dret. No sé qui va dir que “Mai els nostres jutges són millors que nosaltres”. Les senyories han de posar, d’una vegada, els peus a terra, perquè en democràcia la crítica a qualsevol col·lectiu forma part de la llibertat.

Una altra cosa és insultar, això no s’ha de permetre, però criticar sí.

Carmen P. Flores