El país crema i la política fa aigües
.jpg)
Posant fi a l’estiu Els incendis han estat els grans protagonistes d’aquest estiu, que en res deixem enrere. Els focs es van apagant —no del tot—, però en el seu lloc queda un escenari de destrucció dantesc. També queda l’espectacle de les picabaralles d’uns polítics que, en lloc de centrar-se en la gestió de l’extinció del foc, gasten temps i energia en l’extinció de les seves credibilitats, i en això, creguin-me, són molt efectius. Del PP d’Alberto Núñez Feijóo no esperava menys: encegats en la idea de recuperar el poder al preu que sigui, s’entossudeixen a demostrar tothora un grau d’immaduresa política majúscul. Tant, que qualsevol democràcia amb un mínim de cultura institucional ja els hauria inhabilitat com a alternativa seriosa de govern. Però a Espanya, i aquest és el drama, la crispació i el bloqueig s’han convertit en el combustible habitual del debat públic. La seva estratègia és tan simple com irresponsable: incendiar-ho tot, encara que literalment e...