Junts és de dretes i no volia que ho sabéssim
Tots retratats
El
conglomerat polític dirigit per Carles Puigdemont es re col·loca amb tres
objectius: frenar l’auge en les enquestes d’Aliança Catalana, ser més dur amb
la immigració i acontentar la patronal Foment
Junts
és de dretes i no ho sap o, en realitat, no vol que ho sàpigues. Els anys del
Procés ens van confondre. Però el veritable gen convergent, com deia Enric
Juliana, mai no havia mort del tot. “Immigració massiva”, “ajudes socials als
que no treballen”, “cultura de l’esforç” i “identitat de Catalunya” són avui
els seus marcs mentals favorits.
Junts,
sobretot durant la presidència de Carles Puigdemont i gràcies als acords amb
ERC i la CUP, es va presentar com un nou partit, allunyat de la corrupció i
enfadat amb la patronal Foment. La idea era unir el centredreta i el
centreesquerra independentista per robar vots al sector catalanista del PSC i
als d’Oriol Junqueras. Una part de l’esquerra independentista va coquetejar
moltíssim amb la idea que Puigdemont era un líder més proper a les tesis
progressistes i que s’allunyava de la ideologia neoliberal d’Artur Mas,
d’Andreu Mas-Colell i de Boi Ruiz.
Va
ser un miratge. Un altre somni (frustrat) dels anys del Procés.
Avui
estem veient com el conglomerat polític dirigit per Puigdemont es re col·loca
políticament amb dos objectius bàsics: d’una banda, frenar l’ascens de
l’extrema dreta independentista i xenòfoba d’Aliança Catalana… i, d’altra
banda, tornar a acontentar la patronal Foment i el sector neoliberal de la
dreta catalana contra els sindicats i les ajudes socials. Al Círculo Ecuestre
tornen a respirar tranquils.
Quanta
por té Junts d’Aliança Catalana?
Segons
l’última enquesta d’Ipsos per a La Vanguardia, Junts per Catalunya retrocediria
de manera significativa respecte als seus resultats en les darreres eleccions.
Passaria dels 35 diputats actuals a una franja de 25-27 escons. Es convertiria
així en el tercer grup de la cambra i perdria una part de la centralitat dins
del bloc independentista.
En
canvi, Aliança Catalana passaria de 2 diputats a 19, un salt que la situa com
la quarta força. El seu discurs nacionalista identitari i de culpar la
immigració de tots els mals pressiona Junts a redefinir el seu paper dins del
tauler polític independentista. És un moment molt perillós per a la política
catalana, molt i molt perillós.
I, per
això, la diputada de Junts al Congrés Míriam Nogueras insisteix dia rere dia
que està arribant immigració “massivament” i que els serveis públics “estan
entrant en col·lapse”. Fins i tot Nogueras ja copia l’estil d’Aliança Catalana
i de Vox amb dades falses sobre immigració: va dir que el 50% de les beques de
menjador del Vallès se l’emporten famílies estrangeres, i l’endemà el Consell
Comarcal del Vallès Occidental va sortir per matisar que en realitat tres de
cada quatre beques de menjador van destinades a nens de nacionalitat espanyola.
Per
què no deien el mateix fa cinc anys, quan teníem pràcticament les mateixes
taxes d’immigració i els mateixos problemes en els serveis públics que ara? Pur
càlcul electoral.
Quantes
vegades han votat igual Junts, el PP i Vox
La
por d’Aliança Catalana i de Sílvia Orriols ja fa temps que corre per Waterloo,
entre els alcaldes de Junts i entre els dircoms postconvergents. Per això el
gir de Junts ja s’ha deixat notar en tot tipus de votacions al Congrés i al
Parlament sobre drets socials, immigració o Israel. Aquí teniu la llista de les
més bèsties!
Junts
va votar contra la reforma laboral, que tenia el suport de sindicats com CCOO i
la UGT. Frenaven així l’anul·lació dels pitjors propòsits de la llei del Partit
Popular.
Junts
va votar en contra de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, de la
ministra i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Per primer cop en la història
d’Espanya es podria haver abaixat la jornada laboral per sota de les 40 hores
setmanals.
Junts
manté un trist silenci davant del genocidi palestí i, de retruc, ha pres
posició a favor d’Israel en diferents controvèrsies polítiques. Puigdemont va
defensar aferrissadament a Twitter la participació d’Israel i de les seves
empreses tecnològiques al Mobile World Congress; el seu representant al consell
de Ràdio Televisió Espanyola, Miquel Calçada, es va abstenir en una votació
interna per no anar a Eurovisió si Israel hi participa ,o, recentment, Junts també
va impedir llegir una declaració de suport a Gaza i a la Flotilla.
Junts
va aprovar al Congrés amb el PP i Vox una moció –no era vinculant– que
plantejava una rebaixa generalitzada d’impostos. Entre d’altres, la reducció de
l’IVA per a serveis funeraris del 21% al 10%, o l’eliminació de l’impost sobre
successions en el relleu generacional d’empreses.
Junts
també va unir els seus vots als del PP i de Vox per tombar al Congrés l’Agència
Anticorrupció per a l’Estat espanyol. En aquest cas, l’excusa va ser que podria
duplicar la feina de l’Agència Antifrau, tot i que l’ens català mantindria les
seves competències a Catalunya.
Tampoc
no va agradar a Junts la creació d’una nova Agència Estatal de Salut Pública.
Va votar amb el PP i Vox contra aquest ens que havia de servir per coordinar-se
davant crisis i emergències sanitàries.
I
Junts, el PP i Vox van tornar a unir forces al Congrés per demanar que
s’endureixin els permisos de paternitat a temporers estrangers.
Espòiler:
no els funcionarà
L’analista
Enric Company ho explicava en un article a El País: “Encara que el gir de Junts sigui un retorn als orígens, el
reacomodament no serà fàcil. Ara mateix hi ha tres dretes a Catalunya –el PP,
Vox i Aliança Catalana– disputant-li cada concepte, cada vot i cada espai
d’influències i mediàtic”.
Junts
està fomentant un monstre que el devorarà. Mireu què ha passat amb la dreta
francesa amb Le Pen, mireu què ha passat amb la dreta italiana amb Meloni i
Salvini. Mireu què li va passar al Partit Republicà dels Estats Units amb
Donald Trump.
Entre
la còpia i l’original, millor l’original.
Sergi
Picazo
Comentarios
Publicar un comentario