“Jutge …, ha arribat la teva hora!”

Què passaria si un usuari utilitzés un nom fals per penjar amenaces de mort contra un jutge? Posem per cas que escrivís “Jutge…, ha arribat la teva hora!”. I substituïu els punts suspensius pel nom de qualsevol dels jutges que participen de la campanya político-judicial adressada a fer caure el govern de Pedro Sánchez.

O posem per cas que un d’aquests jutges es trobés a la sortida de la seva feina amb un suposat periodista que amb un micròfon a la mà es dediqués a importunar-lo, insultar-lo i a acusar-lo de prevaricació.

Estic convençut que el jutge afectat i els seus col·legues de les associacions de magistrats de dretes actuarien immediatament, engegarien un procés judicial per descobrir qui hi ha darrere els perfils on han aparegut les amenaces de mort i obririen una causa contra el suposat comunicador que els assetja a les portes dels jutjats.

La pregunta que em plantejo és perquè aquests jutges no actuen amb la mateixa diligència quan els afectats per aquestes amenaces de mort a les xarxes o els assetjaments en la via pública són polítics, periodistes o personatges coneguts amb idees progressistes.

En canvi, un bon grapat de jutges obren les portes dels seus despatxos a associacions d’extrema dreta que s’hi presenten amb qualsevol notícia falsa per exigir que es processi dirigents d’esquerres. Farien el mateix si associacions de signe contrari s’hi presentessin amb retalls de diaris o missatges a les xarxes socials acusant els dirigents de PP, Vox o magistrats de dretes de qualsevol delicte? Ben segur que no.

No veureu mai Vito Quiles o Bertrand Ndongo presentant-se al domicili del jutge Peinado demanant-li si no li fa vergonya prevaricar per buscar motius per imputar delictes a Begoña Gómez, l’esposa del president del govern, Pedro Sánchez, o si ho fa per fer feliç a la seva filla, regidora del PP de Pozuelo de Alarcón. Sí que veureu a aquest parell fent el mateix, de forma impune, perseguint pel carrer o per on sigui a periodistes com Sara Santaollala, Chema Garrido o Ignacio Escolar o polítics com José Luis Rodríguez Zapatero, Yolanda Díaz o Gabriel Rufián.

Davant la despreocupació dels encarregats d’impartir justícia són nombrosos els comunicadors d’esquerres i antifeixistes que abandonen les xarxes socials desbordats anímicament per les amenaces i insults que reben a través d’elles. O els seus programes de ràdio, com el cas recent de Quequé a la Ser.

Molts comunicadors i mitjans progressistes han de fer front a despeses notables i a amenaces de sancions altíssimes als processos judicials que han acceptat magistrats que han trobat oportunes les demandes de creacions ultres com Manos Limpias, Abogados Cristianos, Hazte Oír i una colla més.

La creació de la Fundació Contexto y Acción, que ha portat als jutjats alguns capdavanters en la difusió de l’odi de la ultradreta, és una bona notícia. Caldria, però, que no calgués que a un jutge l’amenacin de mort o l’assetgin a la sortida del seu despatx perquè se n’adoni que fer-ho és un delicte i no només quan és ell l’afectat. I que actuï en conseqüència.

Estem en democràcia, no?

Siscu Baiges