carrostia

  El desastre educatiu català no es resoldrà amb més diners, més tecnologia o més innovacions pedagògiques sense rumb. Estem assistint en silenci a un desmantellament. Mentre ens entretenim en debats estèrils sobre ràtios, projectes innovadors i competències emocionals, el cor del sistema educatiu català s’afebleix per moments. Els resultats de l’últim informe PISA, on Catalunya ha patit una caiguda històrica situant-se a la cua d’Espanya i per sota de la mitjana de l’OCDE, no són una anècdota, sinó el símptoma febril d’una malaltia profunda: la renúncia a l’exigència i l’abandonament del coneixement com a pilar fonamental de l’escola. Hem caigut en el parany d’una pedagogia tova, seductora en la seva retòrica però devastadora en els seus efectes. Durant dècades, entitats com la Fundació Jaume Bofill o l’associació de mestres Rosa Sensat, hereves del llegat de figures com Marta Mata, han promogut un model on conceptes com «esforç», « memòria », « disciplina » o « autoritat de...

« Les dades d’ús territorial del català no només expliquen què passa, sinó què estem deixant passar. I el més preocupant és que ja ens hi estem acostumant » El mapa de l’ús social del català fa saltar totes les costures del relat confortable que ens han intentat vendre. Allà on pensàvem que la llengua resistia amb fermesa, retrocedeix. Allà on creiem que avançava, s’estanca. I allà on conviu amb moltes altres llengües, ja no és el referent natural que havia estat. No és un drama, però és una advertència clara: la normalitat que crèiem blindada és molt més fràgil del que ens agrada admetre. La fractura no es produeix només entre comarques rurals i zones metropolitanes; és una fractura d’hàbits, de prioritats, d’inèrcies socials. Cada vegada més ciutadans es mouen entre llengües, i no hi ha res de dolent en això. El problema apareix quan el català s’hi esmuny com una opció secundària, condicionada pel context, i no com la llengua de relació natural. A partir d’aquí, la davallada és lenta...

  Los impagos y retrasos salariales no son simples incidencias administrativas. Tienen efectos importantes que pueden modificar por completo el vínculo laboral. La Ley distingue entre retrasos puntuales y retrasos continuados, y no todos tienen la misma gravedad. En los despachos vemos un patrón que se repite: cuando una empresa pasa por un bache de tesorería, la nómina es lo último que se quiere tocar... pero, a veces, no queda más remedio. La mayoría de empleadores hace un esfuerzo enorme por cumplir. Aun así, hay meses en los que la tensión financiera aprieta y se empieza a acumular algún retraso en el pago. Lo preocupante es que, desde el punto de vista legal, estos retrasos están muy lejos de considerarse un “ simple problema puntual” . Hoy la normativa laboral es bastante clara: el salario tiene que pagarse a tiempo y con regularidad. No es un aspecto negociable ni algo que pueda aplazarse indefinidamente con la excusa de que “ lo antes posible ” es suficiente. La Ley entiend...

L'egoisme de buscar la satisfacció en el fet de comprar als preus més baixos possibles podria tenir dosis d'intel·ligència també egoista. Hi ha un axioma rellevant que dona per pensar: “ Així com per dur a terme les accions més abjectes i vicioses es requereix talent i esperit, per afrontar les més grans fa falta certa insensibilitat, que en determinades circumstàncies es denomina estupidesa ”. És a dir, que els humans en les nostres decisions incorporem elements que fredament estudiats contenen grans contradiccions o elements sorprenents. N’hi ha que exerceixen accions totalment altruistes vers els altres, però normalment i amb majors quantitats prenem decisions egoistes, actuem pensant en el guany que ens poden reportar individualment o en el nucli familiar. En l’acció de comprar es busca la major satisfacció en el fet d’aconseguir el producte pel preu més baix possible. Hi ha cultures amb majors implicacions que d’altres, les que tenen l’art del regateig incorporat. Però en ...

El dimarts 11 de novembre, TV3 emetia al programa SF (Sense Ficció) el reportatge “ Alerta inundable ”. Un programa de 55 minuts de durada, que va tenir 272.000 espectadors de mitja i un 15,7% de quota de pantalla. No de les més altes de la seva història, però sí la més alta aquell dia amb respecte els seu seguidors, un 10,4% d’El Hormiguero, un 9,5% de La Isla de las Tentaciones i un 9,3% de La Revuelta. Per tant, el programa amb més audiència en prime time aquella nit. I això, malgrat tots els impediments i obstacles, com aviat veurem. El primer, retardar, intentar censurar i/o retallar la seva emissió el mes de setembre. El segon, ja decidida la seva emissió i no sense polèmica, quasi ocultar-la. És notori quan hi ha un programa que pot atraure audiència que dies abans tant per TV3 com a Catalunya Ràdio, (ara ambdues 3cat.info), fan cunyes promocionals per atraure audiència sobre ell. En aquest cas no va ser així. D’altra banda, també es sorprenent que en els informatius 24h. de la ...

  El partit es manté " molt convençut " del seu discurs amb el focus en immigració, seguretat, multireincidència o ocupacions, confia en el " sacseig " del retorn de Puigdemont i dona un nou aire al Parlament amb la confrontació com a recepta contra Orriols. Aliança es dispara, el PSC es desgasta, Junts s'ensorra i ERC revifa, segons el CEO La preocupació pel baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha estat intensa a les files de Junts al llarg de les últimes setmanes. Fins al punt que, abans de la publicació de les dades, hi ha hagut dirigents que es van interessar directament pel resultat de l'enquesta. La possibilitat del sorpasso d'Aliança Catalana, sumat a la pèrdua de fins a quinze escons, és un dels elements que ha fet reestructurar el partit -amb Albert Batet com a nou adjunt a la presidència, Mònica Sales com a presidenta del grup parlamentari i Salvador Vergés com a portaveu a la cambra catalana- i que els fa ballar el cap de ...

  En la mañana de este lunes, en la Audiencia Nacional, se producía una foto histórica: la familia Pujol Ferrusola sentada en el banquillo de los acusados. Los siete hijos del expresidente, delante de un jurado para ser interrogados por fraude fiscal, blanqueo de capitales, entre otras cosas. Los siete hermanos por los que el fiscal pide distintas penas que van desde los 14 a los 29 años de prisión. El presidente Pujol, pese al deterioro de salud que sufre y los consejos de los médicos de que no está para ser interrogado, el tribunal de la Sección Primera de lo Penal ha decidido interrogarlo por videoconferencia, quien, por cierto, declaraba que “ no estoy en mi mejor momento” . Pese a ello, no ha pedido al tribunal que le exonere del juicio. Como su declaración ha sido a puerta cerrada, de momento no se conocen las declaraciones del expresidente, pero alguien las filtrará más pronto que tarde. Las dos primeras jornadas estarán dedicadas a cuestiones previas, entre ellas qu...